"Soments"

He d’emprar la paraula “soments” entre cometes perquè és un mot que no existeix. Vull dir que, en la nostra llengua i escrit d’aquesta manera, no l’he trobat enregistrat aumon (fins i tot, no sé si ho escric bé). I tanmateix encara és viu dins la nostra parla. Un glosador, l’altre dia, es queixava que en la primera glosa el seu company hagués entrat en matèria directament:

Quan comencen un glosat

sempre se sol fer es salut,

i jo puc ser caparrut

però tu m’has superat,

perquè ets un maleducat:

que as públic que ha vingut

soments no l’has saludat.

Vull endevinar que aquest soments és una manera d’abreujar la forma plena solament, així estalviam unes quantes lletres… Solament té el significat de “únicament” o “sense cap altre”. Però a la nostra illa el solem emprar per introduir una frase negativa (davant el no) i així agafa el valor de l’estàndard  “ni tan sols”: “M’has mirat i solament no m’has saludat”. Clar que tampoc ho pronunciam així, la majoria de persones direm solsament (o solsaments). Fins i tot, he llegit que a Menorca n’hi ha que encara fan una altra variant i diuen sòliament (jo, aquesta, no l’he sentida mai, però…).

Deu ser que per dir solsaments més deveres ens pot sortir el soments?

Si analitzan la nostra manera de xerrar, encara tenim una altra manera d’expressar el significat de “ni tan sols”.  Entre les converses dels més joves no crec que ho puguem sentir, però si esteim atents als diàlegs (o monòlegs) de la gent més major del poble, tal vegada sentirem qualcú que un poc maleit critica:“Va dir que seria es primer i sols no ha vingut!”.

Soments, solament, solsaments, soliament, sols… totes aquestes paraules provenen del primitiu “sol” (o el femení “sola”), en el sentit de “no tenir companyia”. Curiosament, però, quan rallam sempre n’hi posam de companyia i deim que un fillet va tot sol o una dona està tota sola. Aquest “tot” (i aquesta “tota”) serveix per reforçar el sentit de la solitud.

Amb aquest “tot sol” tenim dos refranys que s’apliquen per arribar a la mateixa conclusió: fer les coses tot sol té els seus avantatges, sobretot si la companyia no és bona:  “qui va tot sol, camina com vol” i “val més anar tot sol que mal acompanyat”. No som partidari d’aquestes sentències en totes les situacions; és cert que si una persona fa una feina tota sola, pren totes les decisions sense donar comptes a ningú, però en el cas d’aprendre (com a l’escola) sempre s’aprenen molt més coses si la feina es fa en equip, encara que només sigui aprendre a conviure…

Evidentment, sol també és l’astre rei del dia, però amb tota lògica l’origen de la paraula té un altre camí. No m’entretindré gaire perquè amb aquesta paraula n’hi ha per escriure dos o tres articles. Només una curiositat: els menorquins solem emprar l’article literari davant mots que representen conceptes considerats de categoria superior o de volum extraordinari: el camp, la terra, el cel, la mar, el món, l’univers… però deim “es sol i sa lluna” (deu ser que els veim petitonets!).

Sol també és una nota musical (do, re, mi, fa, sol…)  i, més encara, si li posam accent, “sòl”, és la superfície del terreny o altre cosa damunt on caminam. A Menorca solem emprar més els sinònims composts de en terra o allà enmig.

Ja ho veis, tenc les meves limitacions, “amb lo que m’he allargat i soments no he pogut donar tota la clarícia del mot soments…”

Fa temps que per Ferreries no sent emprar aquesta paraula (el glosador del principi no és del nostre poble). És clar que és un mot que no surt a cap diccionari, però açò no és cap raó per deixar-lo d’emprar: si no xerram la llengua catalana així com l’han transmesa pares i avis no és perquè els mots no surtin al diccionari. N’hi ha que diuen que la culpa de perdre paraules i expressions pròpies la té l’escola que només ensenya el català de Catalunya. Si fos així, en aquest cas, hauríem de dir “ni tan sols”, mai no hauríem de pronunciar el “ni siquiera” que és un castellanisme que molta gent empra. Crec que amb la manera de xerrar influeix molt més la televisió (majoritàriament en castellà) que no el que puguem fer a l’escola.

Folgar

Segurament hi hagués tret més escriure aquest article abans de l’agost, però tothom sap que a vegades les coses no són tan senzilles com poden semblar de tot d’una. Fa més d’un any que vaig darrera aquest article perquè la història té l’origen en unes paraules que vaig rebre per correu electrònic l’estiu de l’any passat:

“… I ara que tindràs vacances, disfruta-les…”

Ara està ben estès açò de dir vacances per referir-se al temps de repòs de la feina, estudi o responsabiblitat, però hem de saber que el mot “vacacions” és del tot correcte. Podem emprar indistintament tant una paraula com l’altre. A Menorca existeix un entremig que fins fa poc les persones majors empraven, i encara n’hi ha que empren, sense cap problema: vacàncies.

Però, tanmateix, el missatge rebut no feia referència a cap d’aquestes consideracions. Em  feia notar que “disfrutar” és un castellanisme que era mal de substituir en la nostra llengua, perquè emprar “gaudir” o “fruir” sonava un poc massa estàndard i me demanava:

“...No existeix una paraula equivalent, més menorquina?...”

És evident que xalar és un verb que empram prou a la nostra terra. Ens agrada sentir-nos bé, sentir plaer, divertir-nos i per tant és una paraula que hauríem d’emprar molt, sobretot en el temps que vivm: “que xalis molt!”, “hem xalat com a porcs!”, “saps que xalarem!”. Ara bé, hauríem d’abstenir-nos d’emprar-lo quan una persona xala a costa d’un altra.

No em tornaré enamorar

de fadrí de fora vila;

com de l'amor estic rendida,

xala de fer-me penar.

Xalar podria ser un substitut idoni del disfrutar; açò no obstant, no empram mai aquest verb com a reflexiu; podem dir perfectament “que xalis molt durant ses vacàncies”, però no direm mai “xala-les, a ses vacacions”.

No va ser fins l’article de les manxes que vaig trobar per casualitat i amb sorpresa una paraula dins una cançoneta:

Diuen que es riure i folgar

és un punt de passatemps;

si et cases i no l'avens,

mon conhort serà plorar.

Folgar... és un mot que desconeixia; en tot cas, havia sentit emprar un dels seus derivats en expressions com “dur roba folgada”, que vol dir que la roba va baldera. La troballa va ser gràcies a la manxa, ja ho he dit, però també al llatí: follicare és el vocable llatí que vol dir manxar o moure’s com una manxa. Idò, aquest follicare arriba al nostre català i dóna origen a folgar. I si canvien els sons i lletres en l’evolució de la paraula, també canvia o evoluciona el seu significat. Folgar vol dir divertir-se, prendre gust; entretenir-se plaentment. I és que quan ens ho passam molt bé i ens rebentam de riure feim uns moviments de cos, cap amunt i avall doblegant l’adbomen, que recorden el moviment de les manxes. Així mateix, folgar també té el sentit d’estar en repòs i no treballar i, per acabar de rematar, permet la forma reflexiva.

Tot en conjunt (significat de divertir-se i de no treballar, i ser verb reflexiu) fa que folgar sigui la paraula més encertada quan volem desitjar unes bones vacances. Certament és un mot que devíem emprar antigament a la nostra terra, però veig bastant complicada la seva reutilització. Creis-me que quan perdem una arrel és mal de fer que rebroti...

La cançoneta també conjuga el verb avenir que avui més que mai i dins el ram de l’educació seria molt necessari. Els governants i els docents ens hauríem d’avenir, hauríem de posar-nos d’acord, arribar a un concens. No veig bé que s’imposin unes normes sense un mínim de consentiment de qui les rep, no pot funcionar mai del món. Tampoc no crec que sigui bo per l’alumnat i les famílies una vaga indefinida. Sembla que en tost de cercar punts d’aproximació i avinences, cadascú tiba cap a la seva banda. La saviesa popular ja ho diu “més val una mala avinença que una bona sentència”. I si no ens avenim, “mon conhort (i el de molts) serà plorar”. Conhort és sinònim de consol.

Però siguem optimistes i no caiguem en el parany, que “mal de molts, conhort de bèsties”. I, sobretot , que folguem molt durant el curs escolar! Que és amb alegria, plaer i diversió com s’aprenen millor les coses.