A la biorxa

En el temps en què vivim i, sobretot arran de la crisi, som moltes les persones que ens queixam de les desgràcies que patim i de les coses que ens van malament. Emperò si miram la situació a nivell mundial, ens adonam que encara són majoria les persones que s’ho passen més malament que nosaltres. Si ens comparam amb la gent que malviu arreu del món, tal vegada podem considerar la nostra desgràcia més lleu i, fins i tot, ens podem sentir afortunats.

A terra de cecs, es guenyo és rei, diu un refrany, fent referència a aquesta situació.

A Menorca no solem emprar “cec”, sinó que hem adaptat el mot del castellà i deim cego. I d’aquí surt el joc de paraules amb egua (que pronunciam ego), per fer la broma: “en Joan ha tornat s’ego!”...

I si rallam de cegos, farem avant amb un parell d’expressions que ens sonaran molt antigues per les paraules o situacions referides. La primera se solia emprar quan s’emfatitzava el desig que succeís el que una altra persona deia: ell que ho véssim, va dir es cego (seria equivalent al “tant de bo!”, o al manllevat “ojalá!”); la segona tindria més a veure amb la gent que actualment no rep cap retribució i no pot fer front a les despeses més necessàries: no tenir un dobler per fer cantar un cego.

I si val més ser guenyo que cec, seguirem amb aquesta paraula. Guenyo vol dir que té els ulls girats (la paraula tècnica és estrabisme) i sembla ser que el seu origen és italià guegno (que també donaria nom a paraules emparentades en castellà, com “guiño” o  “guiñar”).

Dins el nostre vocabulari, trobarem una paraula sinònima  a guenyo que és guerxo. I si el mot ja té el mateix significat, d’ell surt l’expressió mirar a la guerxa, que encara accentua més el fet de mirar a la torta. Aquesta darrera locució es fa extensiva a altres situacions quan llevam el fet de mirar: a la guerxa vol dir a la torta. Així, si un “se’n va a la guerxa” voldrà dir que “se’n va de tort de tort”. O si un jugador fa un xut per fer un gol, la pilota pot anar ben dirigida o se’n pot anar a la guerxa. Però, encara que aquesta manera de dir les coses era pròpia de la nostra terra, crec que la majoria, quan volem indicar que cosa va a la torta, ens sona més dir a la biorxa.

I, què hi farem, tornam anar a parar allà mateix, amb l’expressió mirar a la biorxa ens referim altra vegada a l’estrabisme. Encara que, per fortuna, trobarem una altra accepció del mot, i és que fer les coses a la biorxa també és fer-les de qualsevol manera, sense mirament o comsevulla (que seria una altra paraula parenta de l’onsevulla i del quesvulla). Per curiositat biorxa pareix que ve de l’arrel germànica dwerh, que no sé pronunciar, però que significa oblic, que fa biaix.

A una vetlada de glosat, un improvisador presumia de fer les cançons més polides i ben fetes, certament era un glosador que destacava; açò sí, era una mica baixet i el seu contrincant li va amollar aquesta:

Per dur rima i acudit

sa glosa fa de bastaix,

i jo mir de dalt a baix

per no perdre es sentit,

però és que tu ets tant petit

que em fas mirar de biaix.

Quan una cosa fa biaix és que també se’n va un poc a la torta, i concretament, és que se desvia de l’angle recte. És el que passa moltes vegades a escola, a l’hora de tecnologia, quan hem de tallar un tros de llenya amb una serra de mà: si no tenim prou manya la peça serrada fa un biaix que fa por… De biaix surten les paraules embiaixiar i embiaixat i, combinat amb altres mots, tenim xerrar de biaix, que és desviar el tema de la conversa, i treure biaixos, que voldria dir treure profit de diverses maneres.

Ja és veu que tot està relacionat, una cosa guerxa també té el sentit de fer biaix, d’estar desviada o, per afegir-hi més pedreny, de fer garsesa (que prové de la mateixa arrel que guerxo). Aquesta darrera paraula, garsesa, s’aplica especialment a la fusta i, com en els altres casos, significa que se desvia de la línia recta: “aquesta porta a pres garsesa” o “aquest regle fa garsesa” eren frases ben normals temps enrere.

A la guerxa o fer garsesa,

a la biorxa o fer biaix...

Sa llengua és com un calaix

que està ben ple de saviesa.

I la darrera, per indicar que una persona mira de través o és guerxa, podem dir que mira a s'hort i a sa vinya.

Gec

- Passa’m es sau!- va dir aquell home ja major. No perquè fes fred (dins aquella sala no en feia gens de fredor), sinó perquè l’havia deixat penjat a una cadira i s’havia assegut a una altra. Un amic seu, més jove, va fer un petit somrís quan va sentir la paraula “sau”. Certament aquesta paraula se’n va pel camí del desús. Ara o són jaquetes o abrics i, tal vegada, qualque caçadora o americana.          

Si no vaig errat, el sau només l’empram a Menorca, però, tanmateix, la paraula prové del castellà “sayo” (són moltes persones que pel temps que fa ara encara recorren al refrany castellà: “hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo”). Es veu que  de “sayo” en vam fer “sao” (llevar aquesta “i” intervocàlica és una pràctica habitual a Menorca) i llavors vam baratar la “o” per la “u” (a la nostra terra també pronunciam “u” la majoria de les “o” àtones). I ja tenim el nostre sau…

No només hem adoptat i adaptat el sau, sinó que fins i tot l’empram per construir les nostres dites. Si qualcú es posa dins es sau d'En Foguet, vol dir que s’encastella dins una idea fixa i no la vol deixar de cap manera, no escolta a ningú. Així mateix, si coneixem aquella persona que sempre braveja i es pensa que no hi ha ningú com ella, li podem dir irònicament: dins es teu sau no n'hi ha d'altre…

La paraula sau va coexistir amb l’autèntica catalana que és gec (o, com diuen a altres bandes, jac). Un temps va estar de moda una cançó que ma mare solia cantar mentre cuinava. No sé si és tradicional o es va introduir i popularitzar a través de la nova cançó catalana (no ho he acabat d’aclarir, ni amb l’internet!. Si qualcú en sap la neta...):

   

Jo tenc un gec,

cataclic, cataclec

que és de vellut,

cataclic, catacluc

i encara el dec,

cataclic, cataclec

per açò no el duc,

cataclic, catacluc.

A Ferreries gec i dec no rimen (el gec és en e oberta i el dec en e neutra), per açò, per fer-ho rimar, ma mare cantava en maonès (allà sí que rimen les dues paraules). El gec, com el sau, és la peça de vestir que cobreix el tors i va posada damunt del guardapits o de la camisa. Segons sembla, antigament el gec era curt, arribava només a la cintura; de més cap aquí, és un poc més llarg i arriba fins les cuixes.

I com són les coses, el gec ens arriba de l’àrab xakk que vol dir “cota de malla”, que no és més que aquell vestit que duien els guerrers medievals i que hem vist a les pel·lícules de castells. Es la vesta que cobreix tot el cos i està folrada de làmines de metall. De fet la cota és una paraula que s’emprava també a Menorca i seria sinònim de túnica. A la nostra illa, la cota també era la sotana que es posaven els escolanets i si un seminarista retia la seva carrera de capellà, allò era tirar sa cota.

D'una cota de mu mare

me faré una escòfia blanca

per posar-me ben polida

quant ell vengui de sa tanca.

Aquesta cota que esmenta la cançoneta o era una espècie de brusa blanca o formava part de la roba interior femenina. I l’escòfia (que és com pronunciaven còfia els nostres avantpassats) és aquella peça de tela lleugera que es posaven les dones i els infantons per cobrir el cap. A la nostra terra també tenim la paraula cambuix amb un significat similar i, perdre es cambuix i deixar el cap descobert devia ser una cosa prou grossa, perquè l’evolució de tal expressió vol dir perdre el seny. Per altra banda, que dues dones es treguin es cambuix és que se barallen fortament (curiosament cambuix també vé de l’àrab: cambux és el vel que duen les dones)

De cota surt cotilla, encara que a ca nostra ens entri a través del castellà (el diminutiu “illa” no ens és propi). La cotilla és aquella espècie de faixa amb la qual les dones s'estrenyen el cos per deixar ben dibuixada la corba de pits i ventre. Aquesta peça pot resultar bastant incòmode… ja ho diu en Tanoca d’Es Migjorn (paròdia de Don Juan Tenorio):

No és ver, nas de flaó,

que si damunt aquesta illa,

et llevassis sa cotilla

estaries molt millor?

Mira sa lluna com brilla

i mos dóna bona claror.

Si tornam al gec, també pot prendre el significat de tupada, encara que aquí solem emprar expressions a l’estil: “li va envelar un bon geco”. I, a veure si qualque fuster ho ha sentit mai, un gec també és una garlopa...

Per cert l’expressió castellana del “sayo”, en té una similar menorquina que ja vam comentar fa temps: en es mes d’abril, no te llevis un fil.