Me fa l’afecte que les mancances i les
capacitats que tenim les persones s’accentuen i es fan més notables amb els
anys. El que no sabria dir és si ser xerrador és una virtut o un defecte, però
a vegades hi ha persones que es fan cansades, tant de rallar. Potser el fet de
saber escoltar fa que l’altre s’amolli més.
El cas és que fa uns dies escoltava un
homo major, molt xerrador, que me contava històries de son pare. Es veu que com
tants d’altres, al final de la vida, el seu pare va patir alzheimer i el bon
senyor m’ho va transmetre amb delicadesa mentre s’assenyalava el cap:
- Ja
no regia, mesquí, quan deia aquestes coses...
I és que el verb regir té, d’entre
altres, el significat de funcionar bé. Si un rellotge regeix és que va a l’hora
i si un cotxo no regeix és que el podem dur a ca un mecànic. Si és el cap que
no regeix, ja és més complicat…
Però l’accepció primera de regir és
guiar, orientar i conduir per bon camí. Els educadors i els governants hem de
saber regir. El problema de sempre és que les persones creim que el bon camí és
el que feim cadascú de noltros i, per açò, tal vegada no es tracta tant de
guiar i orientar sinó de saber acceptar com a vàlids els camins dels altres,
encara que siguin molt diferents del propi. Potser per açò existeix la dita: “qui
no sap sofrir, no sap regir” perquè, en aquest cas, voldria dir que per
educar o governar és necessari fer l’esforç (sofrir) per ser tolerants.
Evidentment, a Menorca solem emprar més
el verb menar que no regir, quan ens referim a guiar o fer anar una
persona, animal o cosa cap a un lloc determinat. Menam els fillets a passejar,
menam un cavall a la música i també menam la velo per anar a escola. Per
aquelles coses de la llengua xerrada i dels infinitius, el verb menar es
pronuncia ben igual que manar, emperò tothom sap diferenciar
perfectament els dos significats. Els sons se senten diferents quan els
conjugam, en forma de refranys, per exemple:
“Mosso mana mosso” (sona la
a plena), es diu per referir-se a
qui, havent rebut un encàrrec, el transmet a un altre perquè el faixi en
comptes d’ell.
“Qui amb dones va i ases mena,
tot l'any va en pena” (a Ferreries sona la e neutra, més cap al llevant menorquí sonaria la e oberta), el significat és una mica
ambigu perquè no se sap ben bé a quin tipus de dones es refereix, ni tampoc
deixa clar si són ases animals o humans. (Quan pronunciam mena,
amb e oberta com a Maó, feim un
sinònim de mentida).
El que sorprèn en aquest darrer refrany
és la rima. Ja sabem que els glosadors posam molta atenció en les terminacions
i sons de les paraules… Si ens hi fixam, veim que mena i pena no
rimen… Mena rimaria amb plena, vena i cadena; i pena
ho faria amb frena, estrena o sirena. La cosa a aclarir és
si un temps es pronunciaven iguals les terminacions de pena i mena
per conjuminar un refrany com aquest. He sentit comentar a vegades a qualque
persona major que sí, que en temps d’en primer hi havia gent que deia pena
amb e neutra. El que és evident és
que ara ningú no ho fa.
Açò sí, existeix una altra pena
(aquesta sí amb e neutra o oberta,
segons el parlant) que és la part superior de l’antena de la vela llatina i,
concretament a Menorca, també és la part més estreta d’un martell o mall,
oposada al pla o cabota.
Però, per no passar pena, tornem
al regir del començament, o millor dit al seu participi:
Sa ràbia no té regit
i s'amor no té llinatge,
i sa son no espera es llit
ni sa talent companatge.
Una
versió més coneguda, que va repopularitzar un cantant menorquí, substitueix el
primer vers per “Sa malícia no té amic”; emperò ja se deu entendre
perquè he emprat la primera versió. A més, si ho tornam relacionar amb els
glosadors i les rimes, lliga millor llit amb regit (rima
consonat) que no amb amic (rima assonant).
No
tenir regit és no tenir normes ni guia a l’hora d’actuar. A l’escola, l’altre
dia, ens ho comentava una mestra:
-
Aquest al·lot no té regit!
Diuen
que el funcionament actual de la nostra societat fa que, de cada vegada,
tinguem més infants d’aquestes característiques, sense límits ni normes. I açò
forçosament crea conflictes quan es viu amb altres persones. Tant aquesta
mestra com els altres docents ens trobam cada dia amb situacions on qualcú perd
el regit i hem d’aprendre a gestionar-les correctament.
No
tenir regit i no tenir govern serien expressions sinònimes. Encara que
quan rallam de govern sempre ho relacionam amb l’autoritat que ha de regir els
afers d’una col·lectivitat, hem de tenir present que el govern també fa
referència al timó d’una nau (regeix l’embarcació), i altrament és allò que ens
pot protegir del fred, la fam o la pobresa.
Ara
que vindrà el fred d’hivern, una flassada ens pot donar prou de govern i qui
sap si per estalviar quatre cèntims convendria coure a regit (coure el
pa amb el caliu de la fornada anterior, i així aprofitar tots els recursos),
tal vegada val la pena...
