Esbrellar

Va succeir durant un descans, al pati de l’escola (encara avui dia n’hi ha que mantenen el castellanisme de “recreo” per a aquest temps. Segurament, perquè és cert que el que proposen els diccionaris de traducció no ens sona gaire nostro: esbarjo, esbargiment, recreació... L’escola es va presentar al nostre poble quan es feia tot en castellà i qualque paraula emprada en aquest entorn encara no ha trobat el substitut acceptat per tothom. Confiem que puguem mantenir el que s’ha aconseguit fins ara dins l’àmbit educatiu perquè és una manera de mantenir la nostra llengua així com la rallam a Menorca).

Era, deia, durant l’estona del pati que una mestra se’m dirigeix:
- En Miquel s’ha esbrellat es calçons. L’haurem de deixar anar a ca seva perquè se’ls canviï.

Que en feia de temps que no sentia la paraula esbrellar! Tot d’una em va venir la imatge de quan era petit i anava a escola a l’antic convent; un dia, devora el pou, vaig fer una estirada i em vaig esbrellar els calçons; vaig haver d’aguantar tot el temps que quedava de pati i de classe amb el tall obert. Però pitjor va ser aguantar les rialles i les befes dels companys. Ja ho diuen: “mal d’altres rialles són”. 

Esbrellar vol dir obrir o rompre una cosa de manera violenta. En el cas dels calçons, boni bé sempre, s’obren  a nivell de les costures que uneixen les dues cames (entre el cul dels calçons i la bragueta). De manera que és fa molt desagradable la sensació del descosit en aquella zona. Sembla que la paraula esbrellar té l’origen en l’onomatopeia (imitació de sons naturals) de la renou que es produeix quan es romp qualque cosa de manera violenta: brrrl! 

I en aquest punt de l’escrit en què estic a mitges costures m’agradaria fer referència a aquest acte de cosir o al lloc on s’uneixen dues peces cosides amb un parell de refranys que es devien dir temps enrere a Menorca. El primer: “Qui no està avesat a dur bragues, ses costures li fan llagues”, que voldria dir que les petites dificultats es poden fer grosses per a qui no està acostumat a fer-hi front. I aquest altre: “Guardau-vos de poi entrat en costura” que es diu per la curtesa d’enteniment d'aquelles persones que sense mèrits propis han passat en poc temps d'una situació miserable a un estat d'opulència o prosperitat. 

Finalment, en Miquel va anar a ca seva a baratar-se els calçons. Desconec si aquesta peça de vestir va anar directament al fems o es va tornar sarzir per emprar-se altra vegada. Fa unes dècades es reutilitzava tot i es veien prou genolleres (noltros pronunciam “jonoeres” perquè ve de “jonoi”) i colzeres que servien per dissimular qualque forat a aquestes zones. Avui dia, si se’n veuen (tant de pegats com forats), és que ja són de disseny. La paraula sarzir sempre me recorda s’àvia (na Joana sa Mestressa), és un mot que ella emprava bastant. El seu significat és adobar una roba amb l'agulla per refer el teixit trencat. 

D’esbrellar se’n deriva esbrell, que a Menorca s’empra com a sinònim d’esqueix o esquinçament. Tal vegada estaria bé que a l’”esguince” (que cada instant n’hi ha que en pateixen) li tornàssim a dir carn esquinxada o, posats a dir, carn esbrellada o, senzillament, esbrell.