Llenegar

Quan entra el llevant, el temps sol venir carregat de pluja. Ja ho anuncien les dites populars, llevant, aigua davant. I els dies d’aigua, que plou tant, convé fer pont i cova per estar a aixopluc o a coberxo. Perquè el fet és que quan se banyen els carrers i les voreres del poble, es produeixen les situacions més propenses per envelar una llenegada. I si li toca patir-ho a una altra persona, encara res , mal d’altres rialles són, però si me toca llenegar a mi...

Tothom sap que vol dir llenegar i, mensenes, és mal de definir amb paraules planeres; seria el fet de moure’s damunt una superfície sense gaire fricció (si la sola de la sabata llenega damunt l’asfalt del carrer, voldrà dir que no hi ha fricció i, en conseqüència, no podem frenar, perdem l’equilibri i caiem).

És més modern, encara que avui dia més emprat, un sinònim de llenegar, que és patinar. En principi, aquest verb significava relliscar damunt una superfície amb uns patins als peus o amb un patinet. Fa anys, però, que el significat s’ha fet idèntic al de llenegar. Desconec si primer va ser el patí o el patinar. Un patí també pot ser una deformació de tapí, que era un tipus de sandàlia. Com que ara ja no s’usa aquest calçat també ha deixat d’emprar-se el nom. Així i tot, ens queda el seu diminutiu en una expressió: agafar es tapinets, que vol dir anar-se’n.

Tornem a les pluges i llenegades. Amb les aigües de tardor, encara que plogui més envant del que és normal, surten els esclata-sangs i els bolets. A Menorca no tenim el costum de collir moltes castes de bolets. Darrerament, però, han sorgit alguns aficionats boletaires que ja coneixen més espècies comestibles de les que ens van mostrar els nostres avantpassats. Un d’aquests bolets és la llenega (així ho diuen a Catalunya, no sé si a Menorca té un nom més propi). És clar que el seu nom fa referència a l’aspecte llenegós del seu capell. El nom científic que se li dóna, Hygrophorus limacinus, pot fer entendre que tal bolet té certes semblances amb un llimac, animal que, a més de fer oi a segons qui, també té un aspecte bastant llenegadís (s’ha de dir que a Menorca també es diu llimac a una alga marina coneguda igualment com a lletuga de mar).

I rallant de la mar, si una superfície banyada és més propensa a què hi hagi llenegades, no deu importa gaire que l’aigua sigui dolça o salada. Arran de costa també podem llenegar i més si hi creixen alguetes com les lletugues de mar.

Per facilitar les feines als pescadors i propietaris de barques, existeixen arran de mar com unes rampes o inclinacions més o manco llises (a vegades amb un sistema de mosses o canals que encaixen amb la quilla de les embarcacions). Llenegalls, se’n diuen, ja que permeten que les barques lleneguin i l’esforç humà sigui de menor consideració. D’aquestes petites construccions se’n poden veure a molts indrets de la costa menorquina. I unes superfícies llises, tan arran de la mar sempre estaran humides a causa de l’embat i, a la vegada, permetran el creixement d’algues i verdets. Tot el conjunt crea una zona bastant llenegosa que ha provocat més d’una culada. Potser el nom de llenegall prové més de les llenegades de les persones que no de les barques marineres.