A Nadal, neules

Fa uns anys un grup d’alumnes me va regalar un llibre, Espigolant dins l’antigor, que, com diu el subtítol, és un recull de refranys i dites de la nostra terra. Van encertar molt bé el present perquè és una obra que consut de tant en tant i de la que aprenc moltes coses; es veu que me coneixien prou bé. He repassat l’apartat que tracta les festes de Nadal, prop d’un centenar d’entrades entre  refranys i dites... Impressionant. Només per comentar-les totes ja tindria articles per cent Nadals. Però he decidit agafar només la més curta. A Nadal, neules. Segons l’autor aquesta expressió prové de l’antic costum (segle XIII) de menjar neules durant les festes. Ara podem menjar neules a qualsevol època de l’any, però hi ha aquell tipus de neules que només “consumim” per Nadal. Són les ornamentals, aquelles que se fan amb un paper i unes tisores i llavors penjam a les cases. Hi ha gent que té molta manya per fer-les i els queden molt polides. Les més elaborades poden representar imatges, però les més fàcils es fan aleatòriament amb el tall de les tisores. Amb un poc d’imaginació, en algunes neules s’endevinen cors, gotes, garrosses, coves, focs...

A la cova anar em convé

ja que tot sol he quedat,

que assuquí, desesperat,

s’estrago tenc por de fer.

De foc és el meu menjar,

de foc, el meu esperit,

i abans de veure’m rendit

tot a foc ho he de passar.

És la veu cridanera i estrident del dimoni en un fragment de l’obra teatral Els Pastorells. Conten que a Ferreries existia el costum de fer aquesta representació pel voltant de les festes. Per quin motiu es deixen de fer coses que cada any se feien? A Ciutadella es manté aquesta tradició i cada any, abans i després del dia de Nadal, es fan unes quantes representacions. Allà en diuen Es Pastorets. És evident que les dues paraules deriven de pastor i, com que a Menorca no n’hi ha de pastors, solem associar aquets nom als personatges de betlem que van ser testimonis del neixement de Jesús. Els Pastorells representa la lluita del bé (els pastors i àngels) contra el mal (llucifer, satanàs i tots els dimonis i diables de l’infern). Lògicament, i com pareix que hauria de ser sempre, el bé s’imposa.

I d’entre tots els pastors, no podem deixar passar de llis Es pastor gros. N’hi ha que diuen que aquesta cançó de Nadal o nadala té l’origen a Ferreries. Tot és possible. Cum-alre-no, és una cançó prou arrelada entre els ferreriencs. El que sí que és cert és que se va introduir una estrofa (obra de mestre Biel, si no vaig errat) que encara se canta avui dia i fa referència al nostre poble. Antigament, a més de la tornada del “Toca timbal, toca Pasqual...” també se’n cantava una amb lletra diferent i de manera més pausada:

El Bonjesuset és nat

per ser el nostro Messies,

mirau-nos aquí postrat

es poble de Ferreries.

‘nem-hi tot d’una, cap a Betlem,

amb alegria, glòria cantem

a Jesús fill de Maria, que és el nostro minyonet.…

El nom de minyó no és gens emprat i, quan ho feim, sempre sol ser en cançons fetes. La majoria de vegades es refereix a l’infant Jesús. Minyó seria sinònim de fillet petit, fillet del cel o abadeu, que s’empren (?) més quotidianament.

I, precisament, són els més petits de la casa que el Dissabte o el Dia de Nadal, després de menjar, reciten la poesia enfilats damunt una cadira i amb les cares bavejants dels seus pares.

Sembla que durant un temps vam deixar de banda aquesta pràctica, però ara, gràcies a les escoles que els ensenyen uns versos, l’hem recuperada. I així, cada Nadal, els nostres menuts ens solen recitar una poesia diferent. Temps enrere no devien trobar el moment d’aprendre noves composicions  i solien repetir any rere any la mateixa cançoneta. Aquest és un tros d’una poesia que es recitava quan els nostres avis eren filletons:

Petit, petit, petitó,

ha nat el Rei del cel.

Ai, com riu... és petit i tan hermós

que fa ganes menjar-se’l.

El Bon Jesuset ha nat aquest dia

amb molta alegria

dins el meu coret.

Que pugueu veure es dia de Nadal molts anys!

Per seguir el protocol, en aquell temps els fillets solien plegar ses mans en es padrí  i anaven davant els avis, concos i ties mans plegades i cap baix amb unes paraules memoritzades a la boca : “que pugueu veure ses festes de Nadal molts d’anys!”.  Llavors, l’adult els donava la mà a besar i deien:“Bon fillet!”. Si anava bé arreplegaven uns quants cèntims...

No és la meva intenció arreplegar cap cèntim amb aquesta glosa, però que sigui per desitjar-vos unes bones festes.

Davant tothom pleg ses mans

i recit sa poesia,

una neula a tots daria

a pastors petits i grans,

i per vells, adults i infants

de tot cor desitjaria

viure a un món ple d’alegria

com a pastorells germans.

I que aquesta alegria, si és possible, duri més que de Nadal a sant Esteve!