Sadoll

Des dels amargos, torrons i cuscussó de Nadal fins les coques de confits i tortells dels Reis, s’entretenen dues setmanes de menjues intenses, sucoses i consistents. No és estrany que amb tant d’omplir la panxa un arribi a dir que està sadoll, i ho diu amb el significat d’està satisfet (massa i tot) de menjar. Però, estar sadoll, també pot voler dir que un està cansat d’una cosa o de qualcú (aquest seria el sentit d’aquella glosa amb tantes rimes -oll: “...ja no ho puc encobeir/ que me tens boni sadoll...”).

Expressions equivalents a aquesta en tenim unes quantes en el nostre rallar de cada dia i, crec que estar sadoll és la que s’empra manco.

La primera que m’ha vingut al cap és la d’estar fart, que empram més per quan esteim cansats en excés d’una cosa: estic farta de tanta renou, no estàs fart de passar carretera?... A vegades podem estar farts de fer una cosa perquè en feim un fart de fer-la: l’alumnat pot estar fart d’estudiar perquè les passades vacances va fer un fart de repassar la lliçó (i és que també n’hi pot haver un bon fart (o deu ser fard?) de planes a estudiar). I finalment, encara que no ho empram tant, un també pot estar fart de menjar. En aquest darrer significat, hi ha un refrany menorquí que diu “farts i dejuns no mengen junts”, i fa referència a què persones riques i pobres no solen veure o no solen entendre les coses de la mateixa manera.

Les locucions estar redó (o rodó), estar ple i estar tip (o estar redona, plena i tipa) es poden emprar també amb els mateixos significats que l’estar fart. Una persona està redona, plena o tipa quan ha menjat molt i ja no pot més, però igualment un pot estar redó, ple o tip de pujar i davallar escales. Açò no obstant, en la nostra parla, no solem emprar aquets estar ple en el sentit d’estar cansat o fastiguejat de fer una cosa massa vegades. D’altra banda, sí que usam el tip en expressions d’aquest estil: ho és un tip d’anar i venir! o quin tip de córrer!

Estar com un re és una comparació molt ben encertada entre l’estat de la nostra panxa i l’animaló. Les paparres si s’aferren a una persona o animal, comencen a xuclar-li sang, s’inflen i canvien de color, llavors és quan el coneixem amb el nom de re. D’aquí que quan una persona ha menjat massa se sent tan inflada com inflada està la paparra de tant de xuclar sang. I com que la paparra es torna re, tenim aquest endevinall:

Animal de mala casta
que bé menja i no paeix,
de tant que s’enredoneix
neix femella i mor mascle.

Estar fins dalt és una altra expressió que se sol sentir, però només en l’accepció d’estar fart d’una cosa. “Estic fins dalt d’ell!” Me deia una alumna a qui li tocava fer parella amb un company una mica malcriat. Segurament ho deia amb raó.

Si tornam amb el sadoll, però ara l’empram com a nom en comptes d’adjectiu, trobam que té el significat de menjada o presa d'aliment fins a sadollar-se (estar satisfet). He trobat una cançoneta que en fa referència:

Si jo som viu l'any qui ve,
ja vui tenir es lloc llogat,
perquè, quan manco, tindré
es sadoll i es calçat.

Ara que ve Sant Antoni, menjarem sobrassada i botifarró, però fem-ho amb moderació per no quedar sadolls altra vegada.