Diàlegs
de fa quatre dies, a la feina, al carrer, a casa:
- Idò, què és que hi ha de nou?
- Que no vol venir.
- Que no vol venir? Idò que no vengui!
…
- Idò, quin senyal tu per aquí?
…
- Me sap greu però no hem duit pa.
- Idò?
- Es forn estava tancat...
Diàlegs d’ahir, a l’aula, al casal, a la ràdio:
- Que has duit sa feina feta
- Pues sí!
…
- No vindràs, pues, a ca nostra?
…
-...i jo crec que s’administració, pues, hauria pogut fer més per sa fira de sa sabata...
Aquests dies he tingut la sort de rebre un regalet. Es tracta d’ un fragment d’una revista internacional de filologia que es diu Caplletra i correspon a la tardor del 2010. És un article de n’Ignasi Mascaró que explica els diferents significats, valors i melodies de la partícula “idò”. Consider que és un treball ben elaborat i exhaustiu sobre l’ús d’aquesta paraula tan nostra. I és cert que és molt nostra! “l’idò es compta entre aquells endemismes lingüístics que tenen nomenada i que són sentits com a particularment propis”. Diria que és una de les primeres paraules que aprenen els que vénen de fora.
I tanmateix veig que entre la joventut es perd un poc en un diàleg espontani. No em sabria tan de greu la pèrdua d’una altra paraula si no fos que se substitueix per una altra que no és gens de la terra. Sembla mentida! A vegades me deman com és possible que un mot, una manera de dir tant nostra, tan usada, tan sentida, es canviï en qüestió d’una generació!
En la conversa, els adults el conservam més bé, però en un discurs una mica llarg, davant un micro per exemple, la cosa ja no és igual. El cas és que el pues se generalitza i, de cada vegada, sentim emprar més aquest mot manllevat del castellà com si fos la cosa més normal del món. I , maldament l’idò sigui especial i serveixi per moltes coses, tampoc no és que sempre tengui el mateix valor que el pues castellà.
Un polític deia l’altre dia: “Quan arribam en aquests extrems, pues, ningú sap com ho ha de resoldre”. No veig gaire encertat, en aquest cas, substituir el pues per l’idò, perquè a Menorca no l’hem emprat mai amb aquest matís.
Què hem de dir, idò, si tampoc podem dir pues? Pens que tampoc no es tracta de cercar una traducció calcada (jo optaria senzillament per ometre la paraula). I és que existeixen mots i expressions que no tenen traducció en altres llengües perquè suposen una visió particular de la vida i de dir les coses (com traduïm seny, paret seca, més tost i manyuclar? i com traduïm desde luego, nada menos, chollo i aquest pues?). Cada llengua crea les paraules segons les seves necessitats. Açò no obstant, tal vegada passa que en un món globalitzat se’ns creen les mateixes necessitats per a tothom i, de rebot, sorgeix la necessitat de trobar paraules equivalents a cada llengua... Com ho aclarim, idò? És complicat.
Més bo d’aclarir sembla l’origen del mot. Els entesos diuen que és la suma d’una “i” amb el doncs de Catalunya . “I doncs” s’ajuntaria i, per facilitar la pronúncia, passaria a idons. Finalment es “faria el singular”: si de pans el singular és pa, d’idons el singular és idò!
- En aquest article no has posat cap paraula en negreta!
- Idò!
- Idones!
- Idò, què és que hi ha de nou?
- Que no vol venir.
- Que no vol venir? Idò que no vengui!
…
- Idò, quin senyal tu per aquí?
…
- Me sap greu però no hem duit pa.
- Idò?
- Es forn estava tancat...
Diàlegs d’ahir, a l’aula, al casal, a la ràdio:
- Que has duit sa feina feta
- Pues sí!
…
- No vindràs, pues, a ca nostra?
…
-...i jo crec que s’administració, pues, hauria pogut fer més per sa fira de sa sabata...
Aquests dies he tingut la sort de rebre un regalet. Es tracta d’ un fragment d’una revista internacional de filologia que es diu Caplletra i correspon a la tardor del 2010. És un article de n’Ignasi Mascaró que explica els diferents significats, valors i melodies de la partícula “idò”. Consider que és un treball ben elaborat i exhaustiu sobre l’ús d’aquesta paraula tan nostra. I és cert que és molt nostra! “l’idò es compta entre aquells endemismes lingüístics que tenen nomenada i que són sentits com a particularment propis”. Diria que és una de les primeres paraules que aprenen els que vénen de fora.
I tanmateix veig que entre la joventut es perd un poc en un diàleg espontani. No em sabria tan de greu la pèrdua d’una altra paraula si no fos que se substitueix per una altra que no és gens de la terra. Sembla mentida! A vegades me deman com és possible que un mot, una manera de dir tant nostra, tan usada, tan sentida, es canviï en qüestió d’una generació!
En la conversa, els adults el conservam més bé, però en un discurs una mica llarg, davant un micro per exemple, la cosa ja no és igual. El cas és que el pues se generalitza i, de cada vegada, sentim emprar més aquest mot manllevat del castellà com si fos la cosa més normal del món. I , maldament l’idò sigui especial i serveixi per moltes coses, tampoc no és que sempre tengui el mateix valor que el pues castellà.
Un polític deia l’altre dia: “Quan arribam en aquests extrems, pues, ningú sap com ho ha de resoldre”. No veig gaire encertat, en aquest cas, substituir el pues per l’idò, perquè a Menorca no l’hem emprat mai amb aquest matís.
Què hem de dir, idò, si tampoc podem dir pues? Pens que tampoc no es tracta de cercar una traducció calcada (jo optaria senzillament per ometre la paraula). I és que existeixen mots i expressions que no tenen traducció en altres llengües perquè suposen una visió particular de la vida i de dir les coses (com traduïm seny, paret seca, més tost i manyuclar? i com traduïm desde luego, nada menos, chollo i aquest pues?). Cada llengua crea les paraules segons les seves necessitats. Açò no obstant, tal vegada passa que en un món globalitzat se’ns creen les mateixes necessitats per a tothom i, de rebot, sorgeix la necessitat de trobar paraules equivalents a cada llengua... Com ho aclarim, idò? És complicat.
Més bo d’aclarir sembla l’origen del mot. Els entesos diuen que és la suma d’una “i” amb el doncs de Catalunya . “I doncs” s’ajuntaria i, per facilitar la pronúncia, passaria a idons. Finalment es “faria el singular”: si de pans el singular és pa, d’idons el singular és idò!
- En aquest article no has posat cap paraula en negreta!
- Idò!
- Idones!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada