Colga

De cada vegada tenc més paraules en llista, que fan coa perquè en un d’aquests articles en digui qualque cosa d’elles. A vegades aprofit un mateix escrit per treure’n dues o tres i així ho faig retre més. En ocasions són les mateixes paraules i expressions que me fan seguir un camí o altre. Però ja és curiós, perquè la quantitat de paraules existents no és il·limitada i, tanmateix, sembla que fins i tot en surten de noves, són com a bolets (i no és per mor que enguany hagi plogut molt).

Dins la categoria de paraules que esperen el torn, en destaquen aquelles que el nostre jovent no empra ni solsament ha sentit emprar. No me consider cap especialista en conèixer mots i locucions, però és evident que tenc un vocabulari una mica diferent del meu alumnat. De tant en tant me sol sortir qualque paraula d’aquestes que en un principi me’n faig creus que no sàpiguen el seu significat. Igual deu passar amb la gent major quan ralla amb qualcú de la meva edat. És part del cicle de la vida...

A en Quim l’havia picat un moscard. La calor ha fet aparèixer aquest insecte tan poc estimat. Se’n ressentia ell i cada instant es gratava el pic; i és allò que com més grates més picor fa. Em va fer pensar que no perquè batallem una vegada i altra per un problema la cosa se soluciona, més tost, a vegades l’empitjoram. Sa merda com més la remenes més put. Però la feina que tenc és observar les paraules (i és que, açò sí, me consider “observador de paraules”); i darrerament pareix que la gent empra més el terme mosquit que no el de moscard. Són vàlides les dues maneres. Amb el mosquit me va venir l’estrofa del Fandango de Sa Somereta:

Jo voldria ser mosquit

per entrar dins sa cambreta

per veure n'Esperanceta

com se colga dins es llit.

Amb el verb colgar ja ho vaig tenir servit... Què vol dir colgar?  Idò, no és res més que posar-se dins el llit. La paraula ens dur a unes quantes dites. La primera és per qui se’n va al llit prest; durant l’estiu tenim tendència a endarrerir aquest moment perquè hi ha claror fins més tard, però també hi ha gent de costums i és prest que la son els guanya, aquests se colguen amb ses gallines. L’altre expressió fa referència a les persones que són molt amigues o tenen les mateixes qualitats bones o dolentes, aquests es colguen amb un mateix llum. Finalment tenim aquella gent que de tot en sap es cap des fil, maldament siguin coses poc conegudes o difícils d’entendre, aquests saben on es colga el dimoni.

Però anem alerta “qui amb al·lots se colga, concagat s’aixeca”. Com a educador no és un refrany que me xarmandi gaire, vol dir que no ens hem de fiar dels més joves per fer una cosa important perquè en podríem treure un mal resultat i quedar escaldats. En el cas de l’escola pens que, als infants, els hem de donar el principal protagonisme; és cert que no faran les coses perfectes ni com els adults les faríem, però tenen dret a realitzar-les i fins i tot tenen el dret d’equivocar-se.

El verb colgar també té el significat de posar davall terra i així colgam els alls o les patates perquè ens donin el seu fruit. També podem colgar qualsevol objecte i arribats a l’extrem també es colguen les persones davall terra quan es moren.

De colgar surt el substantiu colga que, en sentit ample, seria un jaç fet de fusta o palla que serveix de llit. Però, a Menorca, donam a la colga un significat exclusiu de la nostra illa; seria el doblec que es fa a la part de dalt del llençol quan feim el llit. He de reconèixer que no som gaire manyós per fer el llit i moltes vegades la colga me queda curta o llarga. Del Romanç de na Roseta, una de les versions diu:

Mentre pujava s'escala,

la pujava jo tot sol,

ella es tapava la cara

amb sa colga d'es llençol.

També jo em tap la cara amb la colga quan sent volar un moscard que em roda. A vegades evit la picada. L’inconvenient és que amb la calor assegur una bona suada.