Es Dissabte és en divendres

Dins es cervell d’una festa

d’animals en boten molts,

banderins, parents i pols,

‘vellanes i companyia

que junts fan vessar es dia

com saliva de bavai.

I ja crida un escandai:

cavallet quan eres jove...!

i amb una coca que tova

es xicolati ja té cuit.

Enguany traurem bon fruit

que es dissabte és en divendres

i ets ànims ne són tendres

com formatges transparents.

Cinc-cents dos moscards atents

veuen escainar una lloca

que a vegades s’equivoca

quan llegeix es seu paper.

En es seu costat hi té

un moix fadrí cabalenc

i amb un aire melcienc

li enganxa un vell penó.

I un ranxo de carabó

esmicolat, blanc i a trossos

en forma cinquanta cossos

carregats amb un fuet.

Com qui bufa un xiulet

un dragó pelut mos sona

i un eixam de crancs entona

com la cort celestial.

Cent bens surten d’un poal

i se passegen en parelles

arrepleguen com a abelles

flors i taps dins un capell.

Es capvespre té un budell

que a les quatre se li esclata

i deu pois amb una bata

sa campana fan grifar.

Davall s’ala d’un pinsà

un misto s’ha d’encendre

tres avisos han d’atendre

que es converteixen en trons.

Dirigeix un griu des bons

un regiment de vint trompetes

i set manxes ballen dretes

amb un gall que té es cap gros.

Una serp agafa a mos

un fabiol de caramuixa

i se seu damunt sa cuixa

d’una ase que du calçons.

Un rupit no toca fons

i ja passa una canera,

dins un ull duu una bandera

i a un tord negre dóna toc.

Ben estret i a poc a poc

ve un tudó amb una mona,

per s’orella l’esperona

amb un pa dur de pagès.

I segueix alegre i fes

un xinxer i mig de tortugues,

de suturnus i d’orugues,

de busques i d’escorpins.

Tots tenen iguals destins

i tots sa mateixa gana

com si fóssim sa setmana

des barbuts o des codonys.

I mentres fan clots i bonys

per la dreta i per l’esquerra

just ara es ‘xequen d’enterra

amb altipets que hi són de més.

Acaben es tres darrers

que tenen més importància

presumeixen d’elegància

i més d’un és malgarbat.

Un mostel que està casat

qualca una sardina coixa

li agafa més d’una angoixa

quan des corbatí fa es nus.

I què em direu, bon Jesús,

entre oïssos ve un jutge

va tan negre com es sutge

i fa vint bots fins el cel.

Es darrer ja treu sa fel

dalt una gamba premuda

amb un garrot se muda

agafat d’un arbre sec.

Ja n’hem fet tot es replec,

àspies de tota raça

i arriben a una plaça

ple de cabdells que fan rots.

I, ala, venga a pigar bots

mentre sa solfa ho ambienta

i sa fauna s’alimenta

de crits, mostatxins i suc.

I n’hi ha un que juga a truc

que amb xubasco participa

i amaga dins una pipa

ses moixonies que no vol.

I si no hem de fer un bunyol

feim tres voltes per jornada

amb temps a cada passada

d’anar de reina amb un mart.

I en acabar sa part

un boni bé es solleva

perquè encara no hi ha treva

i amb ‘vellanes feim s’encís.

Açò és un filicomís!

ja mos crida una mosca

que les set ja fa fosca

en ser es mes d’agost.

I amb ses passes de llagost

ja han entrat a ses completes

amb ses cares satisfetes

que sa colga veuran prest.

Ell s’hora mos envest,

però es qui vol ballar, balla,

i es mereix una medalla

per poder aguantar tant.

I amb pelleringos d’espant

acaba aquest primer acte

i qui no ho ha fet Dissabte

ho farà es dia des Sant,

si Déu vol.