Beguda i ensiam

Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins una altra anyada (o fins una altra vegada). No sé si enguany aquest refrany es complirà en la seva totalitat. La manca d’aigua  fa que el camp presenti un endarreriment  notable, un estat pobre i llastimós per aquest temps. Rallava amb un missatge ben jovenet que em feia aquest comentari: “hi ha pagesos entesos que diuen que no plourà de manera seguida fins a final d’any!”  La cosa és preocupant… Podríem fer la comparació amb la preocupació del curs escolar, que també travessa un mal any. Si la manca d’aigua fa que el camp no tregui verd ni fructifiqui, la manca de diàleg i consens fa que l’educació quedi embarrancada i amb massa dubtes per treure fruits.

La pluja és pel camp com l’acord per l’ensenyament.

De bunyols sí que n’hem fets! (i faig referència als de menjar, no a les coses mal fetes en el sector educatiu). A l’escola vam convidar un parell d’àvies que van compartir la seva experiència amb l’alumnat. La veritat és que la vida és la millor escola per aprendre i els anys són els que possibiliten que obtinguem la destresa, l’habilitat i la capacitat per fer una cosa ben feta. Veure aquelles mans tan manyoses de les dues àvies feien semblar que fer un bunyol és cosa fàcil. De bunyols tothom en va provar de fer i en van sortir de tota casta: n’hi havia que feia l’efecte que a casa ja havien practicat i creaven unes formes ben delicades i polides; d’altres, no sé si aposta o no, agafaven massa pasta, se’ls aferrava a les mans i els sortien uns bunyols com es cul des drac (lletjos i molt grossos). Un drac a les rondalles menorquines és un ogre, un gegant ferest i que menja persones…

- As final, farem una bona beguda!- va amollar una àvia quan va veure els tres borns plens de bunyols ben col·locadets.

En el dia, crec que el sentit d’aquesta paraula sols el conservam en les “begudes” que es fan a les festes patronals: sa beguda a ca sa Capellana, sa beguda des caixers… I és que, certament, una beguda és qualsevol líquid que és pot beure, però també ho és el fet de beure i menjar cosa per celebrar una festa; més concretament, aquesta cosa que se menja sol ser dolça: xicolati i ensiamada (és així com ho pronunciam la majoria a Menorca), confits, dolses (sucre-esponjats), macarrons...

Temps enrere, la paraula beguda era d’ús comú, tothom l’emprava. I de begudes se’n feien de diferent naturalesa, se’n feien a les celebracions dels casaments, dels batejos, de les primeres comunions, durant les festes del poble… Fins i tot dèiem “beguda” a la festa que s’organitzava a la casa d’una persona quan feia els anys. A les begudes més solemnes ara en solem dir convit o convidada; per la festa dels anys hem adquirit dues formes d’anomenada: una més estàndard, festa d’aniversari, i una altra provinent del castellà ,“cumple”.

Una beguda també pot ser una mala notícia. I no va ser exactament una beguda el que me va comunicar l’altra àvia quan començava a fer net l’aula on havíem fer els bunyols:

- T’hem deixat un bon ensiam!

Ja veis quina generositat, a més de regalar-nos el seu temps i els seus coneixements, es van posar a fer net les taules, van escurar, van garnar i van fregar. Ho van deixar tot net com una patena. No sé com els ho podem agrair! Les patenes són plats o medalles de metall preciós; per açò són molt polits quan estan nets i lluents. Però, per contra també deuen tornar lletjos amb el temps si no es cuiden perquè els menorquins també podem donar a patena el significat de taca damunt la roba.

A altres indrets de parla catalana, un ensiam és la manera d’anomenar una lletuga, però també és sinònim d’una ensalada verda. Segurament és arran d’aquest significat d’ensalada que surt el nostre “ensiam”: mescla desordenada o confusa de diverses coses.

D’ensiam surt ensiamada que és una gran quantitat d’ensiams (en principi no és cap coca). Però, ja que ensiam és una mescla confusa de coses, qui sap si també mesclam, assimilam i confonem paraules i, per tot açò, deim ensiamada en comptes d’ensaïmada?