Encobeir

Es setembre, o seca ses fonts o se’n du es ponts. Aquest mes de setembre no ha estat gaire plujós, maldament el temps hagi canviat aquesta darrere setmana. Per tant, segons el refrany, enguany les fonts s’hauran eixugat bastant. Si a més a més comptam que durant l’estiu a Menorca el consum d’aigua augmenta en excés, els altres mesos de l’any hauria de ploure molt per compensar les pèrdues. Però normalment no és així i l’aigua que se’n du el turisme no ens la torna ningú… De tota manera tampoc és desitjable que plogui tant com per endur-se’n els ponts.

Hi ha gent que se fixa molt en el temps i els cicles naturals que sembla que el regeix...

- Açò està estadisticat!-, me va dir en el Nani a Sa Plaça, el passat Sant Bartomeu.

Me va sorprendre molt sentir aquesta paraula, fins i tot me va costar repetir-la i ja vaig pensar de tot d’una que era un mot que no existia realment. I, en efecte, he consultat diferents diccionaris i cap d’ells recull aquest verb, però, així i tot, amb el context en què rallàvem vaig entendre perfectament què me volia dir. No està malament inventar-se qualque mot de tant en tant.

Estadísticament, els dies més acubats no es corresponen amb el setembre. Però el temps fa un poc com les persones: a vegades som imprevisibles. I si acubar té el significat de dificultar la respiració i d’ofegar-se, fer dies acubats vol dir que són dies molt calorosos (i, a causa de la humitat, sembla que s’intensifica la temperatura). Són dies en què la suor sol rebentar i ens deixa remulls, solen ser dies feixucs sobretot si toca fer feina, però segurament no s’arriba a l’extrem, com diu la definició, de tenir dificultats per alenar. Aquestes dificultats respiratòries poden aparèixer més si esteim dins un lloc petit i tancat o si sentim estretor entre una multitud de gent. Llavors sí que hi esteim acubats! Però també ens pot acubar el fet de tenir molta feina, molts de problemes o que ens retreguin les coses que feim malament.

Potser era un dia acubat que, en una conversa amb una dona amarada de suor i de cultura popular, li explicava que...

- … mai he estat a les festes de Gràcia. Es coneguts de Maó no ho poden encobeir!

- Açò deu ser una expressió de sa banda de ponent!- me va contestar baratant el tema.

Segurament m’ha vingut aquest record per la similitud de sons d’acubar i encobeir, perquè ni els seus orígens ni els seus significats són gens semblants. Per altra banda pens que l’expressió no poder encobeir és pròpia de qualsevol poble menorquí i tothom l’empra en el sentit de no poder entendre ni admetre qualque cosa.

En realitat, però, encobeir (amb el significat original de “prendre amb amor”) és una paraula ben positiva i molt polida. Tal vegada la podríem posar com a sinònima d’agombolar i d’emparar.

Jo per tu vaig avorrir

un jove qui bé em volia;

i ara, saps què pagaria?

Més d'un escut cada dia

que em tornàs encobeir.

Com la jove enamorada de la cançoneta, crec que en aquest món, que tal vegada es mou massa per l’individualisme, hi hauria persones que pagarien perquè qualcú l’encobeís…

Però encobeir també té el significat d’infondre o instruir a fons. En aquest sentit, la majoria de mestres volem encobeir l’alumnat amb la finalitat que siguin persones respectuoses, autònomes, amb criteri i amb capacitat de decidir i de relacionar-se amb altra gent (no sé si m’he deixat res). I és clar que, amb aquestes pretensions, volem fer persones lliures, i potser aquest és un adoctrinament que no és desitjat pels poders establerts. Un poble es domina i sotmet millor si no pensa. I el grans mandataris ens encobeeixen amb lleis, normes i decrets…

Així com agombolar és un verb que hem sentit (i encara podem sentir) a la nostra terra, emparar no s’usa ni s’ha emprar en el mateix sentit de protecció i defensa (tal vegada en expressions com “Déu mos empari”). L’emparar que usam a Menorca és per agafar una cosa enlà  i impedir que caigui a terra. Record que de petit els porters bons de futbol sempre emparaven la pilota… Així mateix, els menorquins també emparam el vent i la pluja, com a les Pitiüses:

• Saps que fan amb s’aigo a Eivissa quan plou?
• ...
• L’emparen i deixen que caigui!

No sé si hem de fer cas del refrany menorquí lo que empara es fred, empara sa calor perquè ens aconsella posar-nos més roba en temps de calor. Del que sí tenc memòria és del consell que ens donava l’avi a l’estiu si s’havia de fer feina a ple sol. Deia: “fer feina sense camia fa tenir més calor ”.