Buina

Festes passades, coques menjades... i sa butxaca buida. N’hi ha que l’acaben, aquest refrany, d’una altra manera per donar-li encara més contundència : festes passades, coques menjades, roba bruta i bossa buida. I tot deu ser conseqüència d’una altra dita menorquina que ve a dir que perquè la festa sigui complerta no hem de mirar prim en les coses que gastam: lo que resta, fa sa festa.

Certament, després d’unes festes o d’un temps de vacances i d’abundàncies, les persones podem tenir la sensació d’estar un poc pansits i amb les butxaques buides de ganes de fer feina. Però sortosament no és festa cada dia i el curs de la vida ens retorna de tant en tant a un nou començament de cicle. Per açò també es diu que no hi ha festa que no torni. I és que realment, si no féssim feina, no valoraríem els dies de festa.

El setembre és el temps que els nostres infants i adolescents tornen a l’escola. Durant un parell de mesos els coneixements i conceptes apresos s’han diluït dins el cervell, els horaris s’han fet més flexibles i les responsabilitats i exigències han minvat substancialment. Tal vegada l’alumnat de secundària que va suspendre qualque assignatura ha hagut de mantenir l’exigència necessària per poder recuperar, i és que qui no treballa en tota sa setmana, treballa en dia de festa.

Ara haurem de tornar agafar el ritme de l’any, reomplir les butxaques de coneixements i habilitats i posar-nos la roba neta per reemprendre la feina amb constància. Evidentment no ho farem de cop, els docents ja fa dies que preparam el retorn de l’alumnat i hem dissenyat un camí que comença suau i es torna exigent a mesura que avança. I durant el camí ja tindrem moments de fer festa i de fer qualque returada...

Es juliol passa, s’agost vola

i es setembre... cap a escola.

I si hem menjat massa coques i hem descuidat un poc la dieta, ara és bon moment per tornar a agafar la forma. Sobretot podem aprofitar la fruita de finals d’estiu i de tardor, que és bona i sucosa. Així i tot, les coques també són bones (i qui no té pa menja coca), i si no se n’abusa molt, no fan mal; a no ser que sigui com la que li va fer sa mare a en Pere de sa Coca. Aquesta és una rondalla que solia contar l’amo en Joan de s’Aranjassa i està recopilada i editada als Quaderns de Folklore. També l’he trobada versionada en forma de cançó. Es veu que fa uns anys hi va haver un projecte escolar a nivell de tot Menorca de fer aquests tipus de feina. Primer escrivien una rondalla en forma de poema i llavors li posaven la música. Tot açò va funcionar amb l’ànim i l’empenta dels mestres de música de molts de centres. El cas és que la tornada de la cançó coincideix amb l’endevinall que proposava el protagonista a la filla del rei:

Coca mata Baldos,

Baldos en mata dos,

dos van matar altres dos,

vaig tirar en es que veia,

vaig matar en es que no veia

i set que no eren nats.

Qui vulgui saber la solució l’haurà de cercar, explicar-ho en quatre paraules no és gens bo de fer; només diré que en Baldos era un ase i que en Pere, que només té una orella, acaba per casar-se amb la filla del rei, així com marquen els protocols.

He trobat una altra endevinalla referent a les coques, que resulta ser bastant infantil i una manera de voler enganar la gent. Es tracta de demanar a qualsevol:

- Què t'estimes més: un moro penjat o una coca calenta?

- Una coca calenta- serà la resposta amb tota lògica.

- Idò, un moro penjat és un rem (raïm), i una coca calenta és una buina de bou!- i així ja li haurem fotuda.

Però, clar, si no sabem què és una buina, l’acudit no té ni sentit ni gràcia. Una buina és un pilot d’excrement de bou o d’una altra bístia grossa. I quan aquestes coses són acabades de fer, encara conserven l’ardor del cos i són calentes. Per curiositat, a algunes contrades és creença vulgar que les buines de bou negre tenen la virtut de fer rebentar els floroncos (a Menorca es pronuncia “fluroncu”). I un floronco és una inflamació de la pell que acaba en una supuració per mor d’una infecció. Qui cerqui imatges dels floroncos amb el google es farà una idea més exacte del què és, encara que hi ha un ranxo de fotos que són una mica exagerades i fan un poc d’oi.

Existeix un joc de falda en què se diuen unes paraules sense significat com aquestes:

- Buina, buana, buossa… Pupum

Mentre lentament es diu aquest conjur, es passen els dits per damunt els morros del fillet del cel, i amb el “pupum” se li fa com un retgiró picant suaument damunt la boca. Però pens que no se li atribueix el significat de buina que hem comentat perquè en el joc es pronuncia diferent (amb la força damunt la “i”) i tal vegada hauria d’haver escrit millor: buïna.

Per acabar sa festa en pau, i com que no hi ha res etern (diuen que l’única cosa que hi és sempre és el canvi), l’escola ha tornat a començar (i esperem que hi pugui haver canvis en positiu). Però, tranquil·litat, fillets, fillets i jovent: buina de vedell no fuma tot lo dia i les vacances d’estiu comencen a finals de juny!