Ca la ti

“Lo mes clar és s’embull” deim quan no som capaços de resoldre una situació i la única cosa que veim clarament és el desordre i la confusió. I aquesta cosa o conjunt de coses, situacions, idees, assumptes o accions a vegades són realment molt males d’aclarir. Hi ha situacions que no depenen només d’una persona, qualque conflicte afecta més o manco segons cada tarannà, a vegades la confusió sorgeix per dir les coses clares o per no dir-les-hi… El que és evident, és que, en general, els humans donam importància en aquest conjunt de desordres perquè moltes vegades (no sé si massa) ens hi capficam i fins i tot ens angoixam per no poder resoldre o sortir de la situació. Però també es fa evident la importància que li donam per la quantitat de paraules que empram i hem emprat per referir-nos a tals assumptes.

Des de l’enquentendre del darrer escrit m’he fixat en el vocabulari menorquí (que la majoria de vegades és compartit amb altres indrets de parla catalana) que fa referència al desordre, embolic, confusió, enrenou, conjunt de coses males d’aclarir i conflictes difícils de resoldre. Com el bordell, el desgovern, l’ensiam, el cafarnaüm i el berious que ja vam comentar, segurament cada paraula té el seu context més adequat, però no he trobat cap manera de classificar-los. Solen tenir l’origen en mots que fan referència al desordre físic, que és palpable, però moltes vegades la mateixa paraula també s’aplica en sentit immaterial i moral. I com que els docents tenim la bitzèrria d’explicar les coses amb exemples, ve-te’ls aquí:

Hi ha un flicot, dins s’aula, que ni el dimoni s’hi entén!

Tenc trastos i més trastos dins s’armari, és un regaubeig!.

Amb ses gloses, si moc qualque maruell, ja me sent satisfet...

Qualque dia es mou un desgavell (esgavell, gavell) )que no hi ha qui ho aturi!  

No armeu tant de trull que ja tenc mal de cap!

Açò són guirigalls!

Li ha contat tot és filicomís i ha tornat blanc!

Amb ses rotondes de sa carretera, han armat un jaleo de no dir!

Va entrar dins sa cuina i va trobar un bon fandango!

Tenim un bon bullit amb es casos de corrupció.

No som capaç de donar entendre aquest entrunyellat.

I per expressar desordres, embulls i confusions, la cançoneta de la terra mai no hi pot faltar:

Me’n vaig as llit que tenc son,

que amb penes puc obrir ets ulls,

el món està ple d’embulls

i un bon bugat s’hi compon!

Segurament en trobaríem més d’exemples, però me vull returar en el que he trobat més curiós. “Açò és ca la ti!” és una expressió que temps enrere s’emprava per donar entenent el desordre. Tot s’ha de dir que ho he sentit pronunciar “ca la tit”, i és que a Menorca, tit, és la reducció de petit (qui no ha dit o no ha sentit: tit, tita, titó, titonet…) i per allà on hi passen els tits hi solen deixar una bona endemesa.

Ca (en l’expressió ca la ti) és la contracció de casa. Seria el mateix cas que ca nostra, ca teva, ca ses monges i ca na Xini. I l’ús d’aquesta contracció em fa venir al cap tres expressions per comentar: ca l’embull (que també ens serveix per afegir a llista d’indicar desordres), ca la rua (ho deien irònicament d’un hotel on hi anava molta gent jubilada) i ca la bobo (s’empra per fer referència a quan plou poc, que just són cames de mosca, i la gent fa feina a l’intempèrie, si es fa prou estona sense anar a coberxo es pot agafar un bon remull). A Menorca existeix un sinònim de bobo, en el sentit de beneitot i curt d’enteniment, que és bovo. I ja ho diu la dita “en es bovo li fan dur es covo”, li fan fer la feina que no volen els altres. I, amb la mateixa paraula,  fer es bovo és fer gests o dir disbarats per fer riure la gent, i d’aquests sempre n’hi ha que ho fan quan no toca perquè els faguem cas.

Vaig sentir, fa temps, una persona molt sàvia que deia que ca la ti és l’origen del topònim de Punta Nati. No ho he trobat documentat aumon, però per la persona que ho deia… Resulta que els menorquins ens vam prendre ca la ti com si fos sa casa d’una dona de nom Ti; com que davant els noms de persona femenins hi posam “na” entost de “la” (na Tònia, na Joana, na Lídia…), vam fer el mateix amb na Ti i, llavors, només falta ajuntar les dues paraules. I qui sap si la relació del nom amb el lloc és pels nombrosos naufragis i desastres que històricament hi ha hagut per aquella zona. Amb tants de casos de desordre no és estrany que allò fos ca la ti.