Regit

Me fa l’afecte que les mancances i les capacitats que tenim les persones s’accentuen i es fan més notables amb els anys. El que no sabria dir és si ser xerrador és una virtut o un defecte, però a vegades hi ha persones que es fan cansades, tant de rallar. Potser el fet de saber escoltar fa que l’altre s’amolli més.

El cas és que fa uns dies escoltava un homo major, molt xerrador, que me contava històries de son pare. Es veu que com tants d’altres, al final de la vida, el seu pare va patir alzheimer i el bon senyor m’ho va transmetre amb delicadesa mentre s’assenyalava el cap:

- Ja no regia, mesquí, quan deia aquestes coses...

I és que el verb regir té, d’entre altres, el significat de funcionar bé. Si un rellotge regeix és que va a l’hora i si un cotxo no regeix és que el podem dur a ca un mecànic. Si és el cap que no regeix, ja és més complicat…

Però l’accepció primera de regir és guiar, orientar i conduir per bon camí. Els educadors i els governants hem de saber regir. El problema de sempre és que les persones creim que el bon camí és el que feim cadascú de noltros i, per açò, tal vegada no es tracta tant de guiar i orientar sinó de saber acceptar com a vàlids els camins dels altres, encara que siguin molt diferents del propi. Potser per açò existeix la dita: “qui no sap sofrir, no sap regir” perquè, en aquest cas, voldria dir que per educar o governar és necessari fer l’esforç (sofrir) per ser tolerants.

Evidentment, a Menorca solem emprar més el verb menar que no regir, quan ens referim a guiar o fer anar una persona, animal o cosa cap a un lloc determinat. Menam els fillets a passejar, menam un cavall a la música i també menam la velo per anar a escola. Per aquelles coses de la llengua xerrada i dels infinitius, el verb menar es pronuncia ben igual que manar, emperò tothom sap diferenciar perfectament els dos significats. Els sons se senten diferents quan els conjugam, en forma de refranys, per exemple:

“Mosso mana mosso” (sona la a plena), es diu per referir-se a qui, havent rebut un encàrrec, el transmet a un altre perquè el faixi en comptes d’ell.

“Qui amb dones va i ases mena, tot l'any va en pena” (a Ferreries sona la e neutra, més cap al llevant menorquí sonaria la e oberta), el significat és una mica ambigu perquè no se sap ben bé a quin tipus de dones es refereix, ni tampoc deixa clar si són ases animals o humans. (Quan pronunciam mena, amb e oberta com a Maó, feim un sinònim de mentida).

El que sorprèn en aquest darrer refrany és la rima. Ja sabem que els glosadors posam molta atenció en les terminacions i sons de les paraules… Si ens hi fixam, veim que mena i pena no rimen… Mena rimaria amb plena, vena i cadena; i pena ho faria amb frena, estrena o sirena. La cosa a aclarir és si un temps es pronunciaven iguals les terminacions de pena i mena per conjuminar un refrany com aquest. He sentit comentar a vegades a qualque persona major que sí, que en temps d’en primer hi havia gent que deia pena amb e neutra. El que és evident és que ara ningú no ho fa.

Açò sí, existeix una altra pena (aquesta sí amb e neutra o oberta, segons el parlant) que és la part superior de l’antena de la vela llatina i, concretament a Menorca, també és la part més estreta d’un martell o mall, oposada al pla o cabota.

Però, per no passar pena, tornem al regir del començament, o millor dit al seu participi:

Sa ràbia no té regit

i s'amor no té llinatge,

i sa son no espera es llit

ni sa talent companatge.

Una versió més coneguda, que va repopularitzar un cantant menorquí, substitueix el primer vers per “Sa malícia no té amic”; emperò ja se deu entendre perquè he emprat la primera versió. A més, si ho tornam relacionar amb els glosadors i les rimes, lliga millor llit amb regit (rima consonat) que no amb amic (rima assonant).

No tenir regit és no tenir normes ni guia a l’hora d’actuar. A l’escola, l’altre dia, ens ho comentava una mestra:

- Aquest al·lot no té regit!

Diuen que el funcionament actual de la nostra societat fa que, de cada vegada, tinguem més infants d’aquestes característiques, sense límits ni normes. I açò forçosament crea conflictes quan es viu amb altres persones. Tant aquesta mestra com els altres docents ens trobam cada dia amb situacions on qualcú perd el regit i hem d’aprendre a gestionar-les correctament.

No tenir regit i no tenir govern serien expressions sinònimes. Encara que quan rallam de govern sempre ho relacionam amb l’autoritat que ha de regir els afers d’una col·lectivitat, hem de tenir present que el govern també fa referència al timó d’una nau (regeix l’embarcació), i altrament és allò que ens pot protegir del fred, la fam o la pobresa.

Ara que vindrà el fred d’hivern, una flassada ens pot donar prou de govern i qui sap si per estalviar quatre cèntims convendria coure a regit (coure el pa amb el caliu de la fornada anterior, i així aprofitar tots els recursos), tal vegada val la pena...