Llàstima

- Demà anam d’excursió, no hauria de ploure!

- “Ojalá!”

Cert sons me fan mal a les orelles. Vull dir que quan sent rallar en pla no me xarmanda gaire sentir sons consonàntics que no són propis de la nostra llengua. I me passa especialment amb la jota fricativa velar sorda, la jota castellana.

És per aquest motiu que quan sent qualcú que diu “Ojalá!” les ones sonores arriben al meu timpà una mica condicionades i segurament el nervi auditiu m’ho transmet al cervell amb una mica de ràbia, impulsivament. És cert que, per sort, vivim en llibertat i tothom xerra com vol o com pot, però me fa una mica de pena que deixem d’emprar unes paraules nostres per uns altres mots i uns sons que ens vénen de fora. Segurament ho feim sense cap mala intenció i per desconeixement, per costum, perquè, senzillament, la majoria ho diu i ho pronuncia així (què ens ha passat perquè els vocables foranis s’hagin fet majoritaris?).

A Menorca, fa relativament poc aquesta jota es pronunciava amb el so de la K, i encara ara hi ha persones majors que ho fan.  Així la paraula “Ojalá!” es pronunciaria “Okalá!”, i seria una manera de “suavitzar” l’ús del barbarisme. Tampoc no m’agrada aquesta substitució perquè igualment fa ús d’una paraula que no ens és pròpia, però almanco fa gràcia. Actualment la k torna estar de moda entre la nostra joventut que l’empra en qualsevol paraula escrita(akabar, trankil, eskiar, ke, Periku...),  encara que no per simular el so de què parlam.

Però analitzem al significat de l’expressió i cerquem alternatives.

-”Ojalá!” (o “okalá!”)

Aquesta exclamació que empram per expressar el desig que passi el que diem té una paraula o, més ben dit, una locució en el nostra idioma: Tant de bo!

Tant de bo! és la traducció que trobam a qualsevol diccionari que relaciona paraules catalanes i castellanes. És la més acceptada i estesa per les terres catalanoparlants. Hi ha altres expressions més recercades i també més eclesiàstiques (la religió ha influït molt en la nostra parla) per exterioritzar el mateix significat: Déu ho faixi!, Déu ho fes!, Amèn! .

I la fórmula Llàstima!? No llàstima! en el sentit de lamentar alguna cosa (equivalent a quina llàstima!) sinó en el mateix significat del tant de bo! És possible emprar-la com a alternativa? La veritat és que aquesta possibilitat no l’he trobada a cap diccionari, ni tan sols per internet, que és allà on surt tot. De fet aquesta manera de manifestar el desig que passi qualque cosa només l’he sentida a Ferreries (i qui sap si solament dins la meva família).  I per cert fa molta estona que no la sent per boca de ningú. Potser va ser una d’aquelles modes que sols duren una temporada.

- Quina llàstima que oblidem paraules amb el pas de les generacions.

- Sí, és cuirós que baratem ses expressions... açò de dir llàstima en un sentit positiu... seria molt bo que ho poguéssim sentir encara pes carrer! Si coneguessis qualcú que l’empràs...

- Llàstima!

Amèn