Sants

Col·leccionar és una afició que pot captivar la persona humana perquè, de fet, es poden fer col·leccions de moltes coses i per a tots els gusts: clauers, monedes, banderins, segells, copinyes, fòssils, minerals, discos, llibres, eines, botons... La veritat és que a la majoria ens toca patir en alguna època de la vida aquesta revidea  (idea fixa) de col·leccionar un tipus determinat d’objectes. Si més no, fer col·lecció de sants.

La col·lecció de cromos actual és el que fins fa poc dèiem una col·lecció de sants, encara que la imatge reflectida no en tingués res de santa.

Emperò és boni segur que el fet de dir sant a un cromo deu venir de les antigues col·leccions religioses del mes de Maria i del cor de Jesús. Curiosament, però, les imatges tampoc no eren de sants. Potser les estampes des temps d’en primer si que ho eren...

Els mesos de maig i juny era costum d’anar a l’església on es llegien textos i cantaven cançons que tenien a veure amb la Mare de Déu o amb el Cor de Jesús. En aquests actes es resava el Rosari i, al juny, també la Coroneta d’Or. El fet és que en un moment de l’ofici l’escolanet o monosillo (fillet que ajuda al capellà) passava plat amb unes estampes i la gent feia un donatiu a canvi d’un sant. El senyor Cormo (ecònomo) sempre se’n quedava unes quantes per als qui eren col·leccionistes i no havien pogut arreplegar el sant del dia.

Hi havia altres sants que requerien més esforç i constància (com la col·lecció de la Mare de Déu de Fàtima) ja que no es donaven directament, sinó que es necessitaven unes quantes assistències que s’aconseguien amb les visites diàries. Una assistència era un senzill paper amb el segell d’Acció Catòlica. Les visites es feien dins el Santíssim i consistien en una sèrie d’oracions i cants. Quan la visita es feia durant la Corema es recorrien les diferents estacions dins l’església seguint els passos de la passió de Jesucrist (record d’haver-hi anat amb na Laieta els migdies després de dinar).

El temps passa, la societat evoluciona i moltes d’aquestes paraules s’han tornat inútils perquè són coses que ja no s’empren o no se fan. Però els sants com a objecte han persistit en forma d’imatges de futbol, natura, dibuixos animats... Tal vegada les persones adultes no hem sabut transmetre prou bé el nostre vocabulari, o potser és que ens hem conformat i acceptat  l’evolució de la parla que experimenta la societat; i les col·leccions de sants s’han convertit en col·leccions de cromos.

I respecte a la col·lecció de garneres de l’altre dia, és evident que el que es troba als llibres o a internet a vegades no es correspon amb el que transmet l’oralitat. I ma mare m’ho va dir clar: “les garneres d’àtsia són d’àtsia!” Sembla ser que la paraula fa referència a un tipus de planta que alguns pagesos sembraven ran de l’estivada per poder fer les garneres. L’àtsia es fermava a un garrot de llenya cilíndric i llavors es cosia per donar-li la forma de garnera plana. Les que es feien de palmera eren rodones i s’enganxaven a una canya. Si qualcú en sap més cosa...