Blat d'indi

És verd i no és juevert,

és groc i no és safrà,

fa ones i no és la mar.

(N’hi ha que entremig hi afegeixen “té serres i no és porc, té corona i no és capellà”).

La resposta a l’endevinalla (o endevinall) és el blat o, més ben dit, un camp de blat perquè d’altra manera no s’explicarien les ones provocades pel vent quan envest tota una tanca sembrada. I aquest temps és justament quan el blat fa el canvi de verd a groc, és l’època de segar («maig, a segar vaig», « pes juny, sa fauç as puny»). Encara que tot ha baratat tant... Són impressionants els canvis que han viscut els nostres avis, passar de l’arada al tractor i de la falç a la màquina segadora. És clar que la vida ha experimentat sempre èpoques de canvi, però sembla que ara els canvis són continuats i els infants, que han viscut sempre així, no saben ni ho poden entendre d’altra manera. Segurament aquest és un dels motius que fan que les persones majors no entenguin prou bé els néts i al revés. L’altre dia una sàvia persona em deia que trobava a faltar el contacte i la comunicació entre passat i present (avis i néts), i advocava aquesta necessitat per no perdre part de la nostra arrel, la nostra manera de ser i el nostre vocabulari.   

Lligada al blat podríem descobrir un bon caramull  de terminologia, des de llaurar la terra amb l’arada fins a la mesurada amb la barcella i el boix : xarcolar, segar, garbejar, batre, ererar... xapó, cavalló, vencís, batedor, erer... No acabaríem mai ! La majoria d’aquestes paraules ja no tenen molt de sentit perquè, com hem dit altres vegades, són noms de feines que no se fan i eines que no s’empren. Així i tot, sempre és interessant conèixer i polit recordar.

De dites i refranys relatius a aquestes paraules també n’hi ha a betzef. Aquestes expressions, però, encara poden tenir utilitat perquè moltes tenen un doble sentit: «No diguis blat que no diguis sac, i encara fermat», «Batre per sa palla», «Després des segar ve es batre»...

Però, anem al gra. L’origen d’aquest article és que fa poc, a la sortida d’una botiga de llepolies o porquerietes, vaig sentir una filleta com comentava a una amiga que havia comprat “maís” (i ho pronunciava així, amb la essa final i amb el so obert de la “a”). Segurament, aquesta filleta mai no ho ha sentit a dir d’una altra manera. I és una llàstima que no conegui la locució tan menorquina blat d’indi. Aquesta gramínia, a altres contrades, també rep el nom de blat de moro o blat de les Índies. Suposadament és una planta que devia arribar a la nostra illa molt més tard que el blat i la novetat va ser batiada d’aquesta manera  (tal vegada estaven de moda els productes de les Índies que, d’altra banda, ningú no devia saber per on parava).

Potser el gall d’indi (o indiot) va tenir la mateixa sort. Açò no obstant, des de la seva arribada, aquest animal se devia adaptar a les noves condicions que li oferia la nostra terra perquè actualment se xerra d’una raça pròpia de Menorca.

...Uf! L’energia que he posat en escriure aquest article  m’ha fet tornar blau com l’indi (o l’Índia).