Molts anys!

“Qui dia passa any empeny”, diu la dita. I quan aquest dia coincideix amb l’aniversari sembla que empeny un poc més. Fer els anys vol dir afegir un nombre més als anys que teníem ahir i aquest dia és especial. Crec que a la majoria de persones ens agrada fer els anys, maldament les percepcions siguin diferents segons l’època de la vida.

Quan som infants volem tornar grossos i grosses i ens encanta fer anys perquè és un senyal inequívoc que ens feim grans. Pareix que l’edat ens dóna més categoria. I ja se sap “com més anys, més afanys”.

Però d’adults, quan ja entram a la maduresa, ens passa un poc el contrari “com més anys, més desenganys”; ens agrada fer els anys però normalment en volem aparentar manco dels que tenim. Fins fa poc aquesta característica semblava més pròpia de les dones, potser els homes ho dúiem més amagat; el que és cert és que avui dia la majoria de la gent dur en boca l’expressió “no són els anys que fan vell”. És el missatge que rebem de per tot: models socials, veu del carrer, cosmètica, anuncis... Pareix que el món és dels joves i per als joves i per açò és necessari conservar l’eterna joventut. No està bé ser vell... I açò no obstant “ningú vol ser vell, i tothom hi vol arribar”.

A Menorca, derivat de vell tenim la paraula vellesca, que seria una cosa o un conjunt de coses velles. Pareix que també es pot aplicar a l’herba seca de les tanques (de fet, seria herba vella). De vell també surten les velleses i d’aquest mot tenim les expressió “arribar a ses velleses” i “tenir unes bones velleses”. Perquè també és cert que “el diable (o dimoni) quan va ser vell es va fer ferrer”.

Però tornem als anys, a una conversa d’un dia qualsevol amb un adolescent qualsevol:

- Avui, en Joan fa ets anys!! Ja en fa catorze!
- En veure’l, dóna-li es felices! - i ho diu pronunciant la “c” indistintament com a essa sorda o com la zeta castellana; açò sí, les “e” sempre són tancades.
- Idò ja li donaré es molts d’anys de part teva...- açò dit en segones intencions
- Mots d’anys, molts d’anys... A ca nostra sempre hem dit felices!

I segurament té raó; sols li deu venir a la memòria aquesta manera de felicitar la gent, la majoria del seu entorn l’empra. I és el que ens passa a les persones, petites, adolescents i adultes: ens costa molt poc enganxar-nos a la majoria! Però, posats a rallar, tothom té dret a decidir i xerrar com vulgui i baratar les paraules i expressions. De fet, és la majoria que decideix el destí de la llengua...

- Bé, a jo m’agrada més dir “molts d’anys”. Trob que aquesta expressió és més nostra, més d‘aquí.

-“Com més vells, més ases”- açò no ho diu, per respecte, però en la mirada s’intueix que ho pensa.

Sigui el que sigui, crec que, més tost, queda prou gent que felicita amb els “molts d’anys” (o “molts anys”) i, per ser més optimistes, encara hi ha famílies que empren la mateixa expressió fins i tot per quan fan festa. La diferència és que el dia de l’aniversari s’estira una orella mentre es diu: “mooolts d’aaaanys!”