A la Plaça d’Es Born de Ciutadella és on hi ha es Cagarro (és la befa que en feim els ferreriencs del monument que fa referència a l’assalt dels trucs). Clar que els ciutadallencs, extremats ells, en diuen sa Piràmide. I entremig d’un cagarro i una piràmide hi podem situar una àmplia gama de “monuments” i, segurament, hi trobaríem el que realment és, un obelisc. El born era la plaça, de les ciutats importants, on es feien els torneigs i festes cavalleresques...
Però pels menorquins un born també és una altra cosa. Fa relativament pocs anys a Ferreries era prou comú sentir a dir a la gent que posarien el sopar dins un born, o hi durien una coca, o l’emprarien per posar i llevar taula. És molt segur que la gent més jove no hagi emprat ni sentit emprar mai aquesta paraula amb el significat de safra. També pos en dubte que actualment se li digui safra. Me fa l’efecte que, com en moltes altres ocasions, ens decantam altra vegada per la versió castellana “bandeja” (i amb el so fricatiu velar sord de la jota incorporat). Per altra banda, el vocable “born” diuen que ens ve arran de la dominació anglesa de Menorca del segle XVIII. “Board”, en anglès té el significat de post o safra i, per ser exactes, hauríem de pronunciar bord entost de born; emperò aquí crec que devia tenir influència, per similitud de sons, el nom de la plaça ja comentada al principi. Aquest mot amb aquesta accepció no s’empra a cap altra indret de parla catalana. I com a parlants menorquins ens ve el dilema, quina paraula hem d’emprar? La que ens ve de l’anglès? La versió castellana? O la pròpia catalana? Personalment, tenc simpatia pel born, però...
Passem de born a bòrn. Per fer-ho només hem de canviar el so de la vocal. És clar que amb aquest canvi no solament baratam el significat de la paraula, sinó que passam a un camp semàntic totalment diferent. També és cert, però, que ara no està en boca de gent del carrer anomenar d’aquesta manera un borp (o vorp) o una medusa. Així i tot, encara he sentit a dir a persones més majors de Ferreries que aquest animaló es diu bòrn. Temps enrere no se’n veien tants. Els que ja tenim una edat recordarem haver anat a qualsevol platja, tant de migjorn com de tramuntana, i no passar cap pena per una picada de bòrn. Ara tot són precaucions i hem de tenir ànsia dels més petits per evitar-ne el contacte. I és que a vegades la vorera de la mar és un negrer de bòrns (que voldria dir que n’hi ha un falcat, que n’hi ha molts). Encara que les causes no estan molt aclarides es creu que una raó de la seva proliferació és la manca de depredadors (com les tortugues marines) i l’altra seria l’augment de temperatura de l’aigua de la mar.
I ara, com fan a l’orient, es vol començar el costum de menjar els bòrns. No sé exactament com es cuinen ni quin gust fan (pareix que primer els han de secar per ser comestibles), però pareix una bona mesura per reduir les plagues. Veurem si amb els anys arrela l’hàbit de consumir aquest animal i, un dia, a un bon restaurant ho demanarem:
- Un born ple de bòrns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada