Es tambor i es...

Sa Plaça és s’antic lloc

on s’emoció mos guanya,

sa veu de sa gent s’escanya

quan sentim es primer toc...

com si es tambor fos foc

i llum s’instrument de canya.

Voldria seguir s’estol

de s‘instrument primitiu,

que en català normatiu

en diuen flabiol,

però en xerrar qualsevol

aquí mai ningú li diu.

I sa canya fa de brida

quan es toc dóna es sus,

que es tros entre nus i nus

li dóna sa seva mida,

i com es fets de sa vida

es nom sol venir de s’ús.

Sol sonar més afinat

si se cull en bona lluna,

i també amb sa fortuna

de fer bé cada forat,

i dos i cinc per costat

és sa forma més comuna.

Si a sa canya, preu per preu,

se li lleva es borrissol,

en es mot no fa condol

si una lletra se li treu,

i as final mos dóna peu

a què li diguem fabiol.

Perquè soni és sa manera

bufar i fer vent d’un cap

on se li col·loca es tap

fet de llenya de figuera,

i llavors sa gent espera

que el faixi sonar qui en sap.

Ell es dits seran es ponts

i sa mà endreta s’armada,

i així tots a la vegada

traven s’aire de ses fonts,

per fer-ne es diferents sons

que componen sa tonada.

Com notes des faristol,

amb es sons surten més mots,

que sa llengua treu rebrots

a partir d’un nom tot sol,

i així també surt fubiol

maldament no ho diguin tots.

Es so crida a pas d’ase

bells cavalls i bons caixers,

i amb es ritme des procés

surten de sa seva casa,

i es replec no sol fer vasa

fins que agafen es darrers.

Es toc de s’instrument fi

que comença a migdia,

umpl es poble d’harmonia

i acompleix es seu destí...

davant eixerma es camí,

de sa colcada és es guia.

I s’ambient en es rodol

l’acompanya oportú,

i entre tots hi ha colcú

que el nomena fibiol,

com si li donàs control

i el fes sonar més segur

Per una mateixa faula,

per un mateix instrument,

d’una forma diferent

pronunciam sa paraula,

però amb una o altra baula

tothom se dóna entenent.

No mos ha de sebre greu

com ho diu cada persona,

que ressona des de estona

com qui surti del cor seu:

és veu de Sant Bartomeu,

sa que s’instrument mos dóna.

Sa darrer glosa és,

s’ha acabat es protocol,

ell serà es meu consol

si a ningú jo he ofès,

i en dir “es tambor i es...”

cadascú ho diu com vol.

 Sant Bartomeu 2011