dilluns, 26 de setembre del 2011

Bit


Na Susana i na Marta miraven de fer una feina conjunta amb un ordinador. Es queixaven que l’aparell era vell i feia poca via. Veritablement, els seus dits anaven tan deveres damunt el teclat que la pantalla no donava abast per mostrar les imatges i textos requerits.
-         No té prou memòria!- van acabar sentenciant.

Després me van fer una explicació de bits i bytes i capacitats de memòria del disc dur  que em van deixar esbadalit. Però, d'entre tot, el cap va retenir i guardar el bit; és una paraula que sempre m'ha ballat dins el cervell. A Menorca, fa molts anys que en tenim de bits, i van arribar molt abans que qualsevol ordinador o sistema informàtic començàs a navegar davall la capa del sol.

El bit és una eina que empren (o empraven) els fusters i mestres d’aixa, una espècie de plana per fer motlures ornamentals. Els més entesos diuen que n'hi ha de dues formes: bit de pla i bit de cantell, i que fan els motlos diferents. On ho tenc més present és a les bigues de llenya, n'hi ha que tenen  un solc de pam llarg fet amb aquesta eina i és per fer polit.

Tant el bit que mesura la capacitat de memòria com el bit que s'empra per fer motlures provenen de l’anglès. El primer ve de l’anglès nord-americà informàtic i és l’abreviació de bi(nary) (dig)it ; el segon és herència de la dominació anglesa de Menorca i, en  anglès britànic, bit vol dir mossegada... Curiosa similitud.

En el cas de les bigues, aquesta mossegada no té sentit si no es veu. Quan ara miram el sostre d'una casa moderna, no veim ni bigues ni bits ni res de llenya. És com si fos una paret més, però posada horitzontalment. És el que ara la jovenea anomena “tetxu” (del castellà, techo). Però, és clar, aquí tenim unes paraules ben nostres per referir-nos a la superfície que limita la part superior d'un estudi: esperiment i treginada.

L'esperiment té un origen ben particular perquè és una deformació que popularment s'ha fet de la paraula paviment: el costat contrari del sostre! Llavors amb una mica de jocs de sons i lletres i per influència analògica de experiment ens queda l'esperiment com a sostre. S'ha de dir que un experiment és tant l'activitat pràctica que feim dins el laboratori com una persona experimentada. Deu ser aquesta la particular suposició que la paraula esperiment va ser inventada per la gent major, que té molta experiència...

La paraula treginada tal vegada ens sona més, entre altres coses, perquè era el nom d'un grup de música folk (dels anys 70) que representà la música popular menorquina i que es van tornar ajuntar aquest estiu per participar al festival M-sona. No sé  si aposta o sense voler es van posar Traginada amb a ... Aquesta paraula deriva de l'àrab tajín, que significa ‘cassola’. Supòs que també va ser gent experimentada que va veure certes similituds entre la forma còncava creada per les bigues encreuades i la forma d'una cassola.

Na Marta i na Susana van presentar una feina molt ben feta, però poc s'imaginaven que m'havien donat peu a un escrit. Mentre sortíem de l'aula d'informàtica me vaig fixar que entre l'alumnat hi ha qualque bigal que amb el cap cuida a tocar les bigues de l'esperimet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada