“Uns pugen i altres davallen, i açò és el món”.
És una expressió que resumeix en poques paraules com és la nostra bolla del món. Dit d’una altra manera voldria significar que a la Terra hi ha de tot. Encara que, potser, el refrany fa una mica més de referència a allò que feim les persones o al destí que ens pertoca: a uns els va molt bé i a altres els va més malament. Pareix que, en el temps que vivim ara, són poquets els que pugen i molts els que davallen.
El significat és senzill i tothom l’entén: pujar i davallar vol dir canviar del nivell en què ens trobam a un altre de més amunt o més avall. És així de clar. Són d’aquells verbs antònims que no tenen discussió. O sí! Ja ho veurem.
No em voldria ficar gaire amb els sinònims perquè podríem perdre es gambuix. Ascendir, muntar, enfilar-se, escalar, créixer, augmentar, alçar, hissar, criar. Tot són casos concrets de “cosa” que puja. Pot pujar tant en Pere com en Pau, pot pujar el moix, el cotxo, la temperatura, la benzina, el to. Fins i tot una petita quantitat de beguda esperitada pot pujar en es cap; i les coques també pugen quan toven; i una família pot pujar més o manco bé un falcat de fills...
El nostre camí per la vida a vegades fa costa amunt, fa pujada. I, amb les circumstàncies actuals, la costa és soferta i llarga. La costa que és mot inclinada o la part més difícil d'una pujada és el que un temps anomenaven empit. Que un camí faixi molt d’empit, vol dir que fa una pujada molt dreta. El nom faria referència a què el camí és tan inclinat que ens toca boni bé el pit, el tenim en pit.
Amb el davallar trob que és diferent, perquè per davallar no hi ha ningú vell. És a dir no necessitam un esforç tan intens. Potser per açò la nostra manera de xerrar compta amb l’ajuda de dos verbs que es poden emprar indistintament com a sinònims en qualsevol situació: debaixar i baixar. Actualment, però, em fa l’efecte que la joventut (i les persones adultes també perquè, vulguem o no, amb el rallar som els adults que els anam darrera) es decanta més pel mot baixar, en detriment dels altres dos que, encara que vius, perden força. Crec que la influència dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies hi té molt a veure. Aquestes eines si no vénen en anglès ho fan en castellà, i és més assimilable baixar a “bajar” que no davallar o debaixar.
I, igual que en la pujada, també poden davallar les persones, animals i coses. Fins i tot, en el cas que qualcú es posi a flastomar, poden davallar tot es sants del cel. I si una persona es posa caparruda i no vol canviar d’idea se li diu que no vol o no sap davallar de s’ase.,
I si l’empit és la pujada, la vençó és la davallada. I, qui ho diria, segons els diccionaris vençó té el significat de ser vençut. Anar en vençó a Menorca vol dir anar bé, anar endavant, progressar. I si un camí fa costa avall anirem en vençó! D’aquí que vençó agafi el significat contrari d’empit.
I, per acabar, quan a escola toca davallar el to de veu, moltes vegades me surt l’expressió heretada de s’àvia i ma mare, i dic: “rallau petit!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada