Cabdell

Laura
“Zès, tal vegada tu coneixes sa paraula menorquina correcte de... Quan s'àvia fa calça, utilitza una bolla de llana, però aquesta bolla té un nom menorquí que jo no record... Tu saps com es diu?”

Era dijous quan na Laura me feia arribar aquesta pregunta a través del facebook. Es veu que he agafat un poc de fama d’ensians faig aquests escrits a Sa Revista, com si sigui tot un entès. Però, ja ho diuen, quan un fa lo que pot no està obligat a més.

La primer paraula que me va venir al cap va ser troca i tot d’una li ho vaig comunicar. La definició del diccionari dóna un significat que s’hi pot avenir: porció de fil enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat. Vaig descobrir també un parell de sinònims de troca. El primer és ram, nom que també era emprat antigament; es veu que feien una feinada perquè la llana primer s’embolicava a una àspia (una canya de dos a tres pams de llargària, travessada prop dels caps per dos bastonets en direcció contrària l'un de l'altre), i d’aquí era reduïda a rams o troques. L’altre sinònim és madeixa. No tenc  referències que aquesta paraula s’empràs en aquells temps, però se semblaria més a la “madeja” del castellà i que na Laura m’insinuava.

Açò no obstant, no vaig quedar del tot satisfet... Un nét de ca Sa Mestressa no podia tenir dubtes en aquestes qüestions, i no volia embolicar sa troca (complicar les coses, de paraula o amb accions; enganyar), m’hi anava un poc la reputació. I per demanar que no hi quedi, vaig fer un parell de consultes i ho vam aclarir tot. Ja davant l’ordinador vaig pitjar el quadret blau del “respon” del facebook:

Zès
“...La troca seria més aquell conjunt de fils o llana que se posa envoltant les dues mans (aguantar sa troca)  i és a partir de la disposició d’aquests filaments que es fa la bolla. Aquesta bolla té el nom de cabdell. I el cabdell pot ser de fil o de llana o de qualsevol filament. Font d'informació: ma mare. (Alcover-Moll, Cabdell: Conjunt de fil o de corda aplegat en forma més o menys rodona. Pronunciat: caddell)”

Per fer el cabdell s’havia que tenir un poc manya i com que se subjectava amb els dits d’una mà (dalt i baix de la bolla), mentre amb l’altra s’embolicava la llana, sovint quedaven els forats dels dits marcats al cabdell.

Açò aclarit me va venir al cap una codolada, Sa Bruixa Torta, recitada antigament per s’Arader, on surt aquesta paraula. Vet aquí el fragment:

...i tot ho va esvalotar;
però es batle, garrot en mà,
cridava es guàrdia civils
que li dàssim cabdells de fils
per poder armar un llaç;
i es vent li va pendre un braç...

Però cabdell, a més de la bolla de llana, també té el sentit d’aplec compacte que formen les fulles d'algunes hortalisses, especialment de certa varietat de col. És la col de cabdell o, com he sentit a dir i supòs que deu ser la mateixa, col de candell.  I dins el món de les cols es fa obligatori prendre nota del refranyer popular.

A qui no li agrada la col ho té clar amb aquest primer refrany  “sa col bullida escurça sa vida”, encara que hem de creure que la col, sigui crua, bullida o cuinada d’altre manera, no és gens perjudicial. “Entre col i col, qualque lletuga”  es diu referint-se a coses que interrompen una sèrie d’altres coses homogènies i així es lleva la monotonia. Aquest refrany s’adiu amb aquesta setmana ja que entre els dies feners (les cols) n’hi ha hagut un de festa (la lletuga). I és ben cert que va bé, de tant en tant, rompre la vida quotidiana! El darrer refrany coler no es ben bé propi de Menorca, però l’he trobat molt encertat: “qui vol la col, vol els brots” que  vol dir que en estimar una persona s'estima també allò que va amb ella o que l'envolta; també pot significar que el qui vol una persona o una cosa no té altre remei que acceptar-la amb els seus defectes, tal com és.

Ja ho veis com s’ha embolicat sa troca, d’una bolla de llana hem passat a rallar de cols!

Laura
”... Mooltes gracies x dedicar-me una mica des teu temps, m'has sigut de gran ajuda. Salut!!!”

Zès

“No he perdut el temps, Laura, la teva pregunta me servirà per escriure l'article d'aquesta setmana. Una besada i molta sort.”