Moixonies

Fa un parell de setmanes, durant la VIII fira del llibre en català, va tenir lloc a Ferreries una xerrada, Espipollant paraules, a càrrec de Marius Serra. El tríptic editat pel Consell i Ajuntament deia d’ell que és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor, enigmista... i més n’hi hagi!

Va ser un acte molt participatiu que va engrescar la gent del rodol. La temàtica era prou atractiva, es tractava de comentar paraules (“Açò és lo que faig jo!”, vaig pensar). Hi vaig anar amb la intenció de passar-ho bé. Com que a la plaça hi havia gent de diferents pobles es van poder comparar les diferents variants del català de Menorca. Els comentaris van ser molt enriquidors. El tema donava per molt i el mateix escriptor ja ho va dir  al començament:“podríem xerrar trenta hores i només en tenim una, ens en falten vint-i-nou!”

Xalar, malalties, clotellades, còssigues, moixonies, mèrvils, calces honestes, atxems i oïssos...

Com que tampoc no tenc trenta planes per escriure, hauré de reduir tot el caramull d’idees que tenc dins el cap. I sobretot  perquè hi càpiga en aquest racó de la revista m’hauré de conformar en fer uns quants paràgrafs. Vet-els aquí !

I xerrarem de moixonies. Fer una moixonia és fer una carícia que se fa passant la mà per la cara amb suavitat i delicadesa, amb amor. Per açò també va sortir la paraula amorosia, encara que amorosia seria qualsevol acte, i no només una carícia, feta amb amor. Perquè si està clar que amorosia deriva d’amor, la moixonia té el moix  com a mot primitiu. I tothom sap què és un moix. Les moixonies que feim noltros serien comparables a les que fan els moixos quan freguen el seu cos amb el d’una persona (una cama, per exemple). Evidentment,  els arraps que fan a vegades quan es posen maleits no són moixonies. Igual que els humans que quan esteim enfadats amb un altre ens costa fer-li una moixonia  i massa sovint li envelam arraps (encara que només siguin verbalment).

Es veu que en àrab també es diu moix. Record que va ser una sorpresa mútua que vam tenir la meva família i el fillet sahrauí que acollíem. I ho vam descobrir quan vam veure estirats al sol, panxa a l’aire,  un parell de moixets. Ja és curiós que dues llengües i cultures tan diferents adoptin la mateixa forma per anomenar aquest felí. Sembla que és que l’arrel del nom està escampada a molt idiomes i ve de la manera com els cridam: “mixo, mixo”. De fet un mixo també és un moix en llenguatge més infantil i afectuós.

Moix, però, no només és l’animal. En expressions com anar moix, va venir tot moix, tornava a casa ben moix... el significat del terme canvia i cerca equivalències amb estar capficat, abatut, anar cap cot, estar preocupat, estar trist. Segurament estarem d’acord que amb la situació econòmica i social que vivim ara som molts els qui anam un poc moixos per enmig del món.

I no sé si val més estar un poc moix o agafar un bon moix, que equival a agafar un bon gat, perquè açò sabem que és agafar un bona borratxera. I ja és significatiu que tinguem expressions i refranys on s’alternen aquests dos termes, moix i gat: a gat escaldat, aigua teba li basta; com es moix no hi es, ses rates ronden sa casa; a gat vell vols dir mèu?, tirar-se com un moix ...

Ara, és qui són com es ca i es moix són els dirigents polítics i no es fan moixonies precisament, més tost ens fan passar una canera.