Anar de reina

La feina de tecnologia que havia encomanada era la de fer unes maquetes d’eines antigues que s’empraven al camp menorquí. L’alumnat s’hi va esmirar prou i va fer una feinada: una arada, una civera, un bast, un carro...  La veritat és que els resultats van ser sorprenents: quina manya! Paral·lelament vaig posar la tasca d’anar a xerrar o fer una entrevista a gent major perquè explicàssin vivències i maneres de fer “d’aquells temps”. Com és normal, la majoria es va decantar per entrevistar els seus avis. A una sessió de classe, els diferents equips de feina van exposar el seu reportatge amb filmacions de les persones entrevistades.

Vaig fer unes quantes anotacions directes al meu cervell.

La primera referència anava relacionada amb els refranys i, concretament, amb els que fan esment de la Candelera que just acabam de passar (2 de febrer): “si la candelera plora, s’hivern és fora; si la candelera riu, lluny és s’estiu”. I aquest dissabte passat primer va ploure, llavors va fer vent i també al final se va aclarir el cel; per tant no sé exactament com interpretar la dita. La que sempre sol tenir raó és l’altra que diu “per la Candelera, es fred o és davant o és darrera”, clar que hi ha hiverns que fa fred tant abans com després.

Hi ha persones majors que empren l’adverbi després com a sinònim d’abans o en altre temps: “... i llavors ho posàvem dins es forn fins que era cuit. Ara ho feim d’una altra manera, però después ho fèiem així!” Ja és curiós aquest ús perquè se li dóna el sentit totalment contrari al que realment té. És una accepció que no he trobat a cap diccionari. Per altra banda, a Menorca ens costa pronunciar bé aquesta paraula, sempre solem usar el “después” (que ens deu venir per influència castellana o qui sap si és herència del depuis que emprava en Ramon Llull). Tal vegada és que trobam que dir “després” és “massa català de Catalunya”, però la paraula procedeix directament del llatí de-ad-pressum, que vol dir “tot just”.

Tot just, un altre avi contava  “...som analfabet, no vaig anar a l’escola. De molt petit vaig començar a fer feina llogat de missatge i de més gros vaig anar de reina una bona temporada...”  Evidentment, la reina aquesta és la que produeixen els pins. Per etimologia hauríem de pronunciar reïna (amb la força damunt la i) perquè procedeix del mot resina. Li passaria com a la camisa que també li llevam la essa per dir camia, però, a més, en el cas de la reina, com que els forts sempre dominen, l’accent ha passat de la i a la e (de la vocal dèbil a la forta). A la reina, femení de rei, també li ha passat un fet consemblant: del llatí regina va passar a rehina, després tenim reïna i finalment la forma actual reina.

En l’expressió anar de reina es maneja una estructura que moltes vegades empram o sentim en una conversa habitual: el verb anar amb la preposició de. La suma d’aquestes dues paraules indica una finalitat. Quantes vegades hem anat d’esclata-sangs, o d’espàrecs, o qualcú va d’excursió o d’acampada... També una persona pot anar de les seves (o a les seves) quan va per tot i fa el que vol (que sol ser una característica pròpia d’aquesta persona).

Segurament som molts que en aquests darrers dies de disflessats anam de berbes. La berba (o verba) és una dita o fet festiu. Per tant anar de berbes té el significat d’anar de bulla, de passar-ho bé, de xalar. Ara la gent més jove sol dir anar de xou, o fins i tot, anar de jarana o patxanga, però açò  ja és influència moderna forastera.

I de disflessats n’hi ha de tota casta. Fa uns anys en vaig veure uns quants que anaven de bruixots, antany una al·lota anava de reina i el seu company de guerrer i, aquest dissabte, qui sap si jo aniré només amb quatre pelleringos. Un pelleringo és un bocí de roba esqueixada i penjant, però també té el significat de falta o defecte secret. Per açò sí qualcú me coneix que no me tregui tots es pelleringos.