Grifar i busques

GRIFAR I BUSQUES

Durant boni tot el mes d’abril hem tingut un temps molt plàcid. Ni pluja ni vent i, per contra, sol i calor. Açò ha fet que molta jovenea ja hagi estrenat la roba estiuenca. Emperò aquest temps és enganador, el canvi pot venir en qualsevol moment. De fet, hem pogut comprovar que la fresca ha tornat. Ho insinuaven en una conversa de carrer dues velletes que passejaven agafades de braceti:  

- Semblava que ja venia s’estiu i ara torna fer fred...

- Ja ho pots ben dir! però me’n record que s’àvia ho deia moltes vegades: “es mes d’abril no te llevis un fil”

- Bé, jo encara no he estojat sa roba gruixada.

- Ahir es vent es veu que va aixecar qualque cosa i me va entrar una busca dins s’ull. I mira que vaig prémer per treure-la, però no hi va haver manera. Em va fer grifar!

L’origen de la paraula busca és germànic i el seu significat és llenya de cremar. Emperò a la nostra illa una busca és una partícula molt petita, sigui de llenya cremada o d’una altra cosa que, com deia la velleta, el vent pot aixecar d’enterra amb una bufada de no res. Segurament qualque vegada ens ha entrat una mica dins un ull i qui ho pateix sap prou bé la molèstia que fa. Per açò fer més nosa que una busca dins un ull vol dir que una cosa o una persona és molt molesta. I, en aquests temps de crisi, en que hi ha molta gent a l’atur, ja va bé que almanco puguem dur busques en es niu, que puguem aportar les coses necessàries a casa per viure, igual que l’ocell les dur al niu.

Com que una molèstia dins l’ull ens pot arribar a empacientar sempre farem tot el possible per treure la causa: mort es ca, morta sa ràbia. Un sistema prou eficient és emprar una punta d’un mocador per intentar pescar la molèstia; clar que hem de mester l’ajuda d’una altra persona i, sobretot, que tengui prou vista i habilitat.  Una altra manera que podem provar és agafar-nos la pipella de l’ull afectat i fer-lo borinar estirant la pell; ara bé, s’ha de recitar aquesta senzilla poesia amb una cantarella que allargui les síl·labes finals de cada vers:

Santa Llucieta

tenc una busca dins s’ull,

es qui vol que la prengui

que jo no la vull.

Com a darrer recurs tenim les ninetes o pedres de la virtut. Diuen que aquestes pedretes que es poden trobar arran de la mar són els taps d’un caragol marí. És bona d’identificar perquè tenen una forma rodona i plana amb una cara llisa on s’hi veu un espiral de caragol (hi ha gent que ho relaciona amb un ull màgic). Idò, n’hi ha que afirmen que el mètode és infalible: es posen la nineta dins l’ull, la pedreta tota sola fa la volta i deixa l’ull ben net... He llegit que hi ha qualque joier que ha emprat la nineta com a pedra preciosa per fer anells, barceroles o altres penjolls. Som molts que pronunciam barcerola entost de bracerola! I, tanmateix, bracerola és la forma correcta perquè ve de braç. Potser un temps les barceroles venien de Barcelona...

Fer busques o treure busques és el típic joc de treure a sorts per veure a qui li toca fer qualque cosa. Qui treu la busca més curta sol ser el perdedor. I encara amb les busques, he sentit emprar aquesta paraula per referir-se a una part petita que sobrepassa un nombre rodó, en les hores, sobretot: “són les tres i busques”.

Amb el grifar de la conversa, tot d’una me va venir un record de quan era un al·lotet. A casa, amb tant de germans, i més encara en els dies de canvi de temps, l’esvalotament era tant que solíem fer perdre la paciència a ma mare. I era la seva sentència: “me feis grifar!”.

El verb grifar ve de grifa (res no té a veure amb grifo que, per altra banda, és un castellanisme que s’evita fàcilment amb l’aixeta). He descobert que una grifa és una barra de ferro que els ferrers empraven per doblegar les peces de ferro. Així, anàlogament, grifar voldrà dir que una situació “doblega” la paciència d’una persona i la fa posar nerviosa.

I si qualcú perd la paciència perquè es veu impotent d’aconseguir un desig li direm: “se grifa com en Joanot, perquè vol i no pot”.