Mostatxins

Aquesta vegada m’ho demanen per telèfon. És una veu coneguda d’una mestra d’infantil:

- Tu que saps que són es mostatxins?

El cervell comença a processar la informació emmagatzemada i sols troba la lletra d’una cançó popular. No me ve el nom del títol, però és bo de fer trobar-lo. Són dècimes de segon perquè la veu continua a l’auricular sense deixar-me dir res:

- És que ara, amb es fiets, cantam sa cançó “Llimones de Sant Jeroni” i volíem explicar que són tots es noms que surten...

La lletra diu així (tal vegada qualcú la coneix amb algunes paraules canviades de lloc, perquè amb tants de noms és fàcil baratar l’ordre):

Som menjat tronges,

peres, pomes i codonys,

llimones de Sant Jeroni

síndries i melons,

pomes, pometes dolces

i codonyets,

mostatxins i coses fines,

panses, rem i pa torrat, sí!

I com sol passar amb altres paraules, ignorant de mi, no sé que són els mostatxins... Sols puc deduir que és un derivat de mostatxo. I segurament no som un homo de mostatxos (home de caràcter, formal, enèrgic), però quan tenc una paraula o expressió per desxernir som prou constant.

No sé si hi deu haver qualcú que hagi fet, tastat o vist mostatxins. La veritat és que totes les persones a qui ho de demanat m’han contestat més o manco igual: “no ho sé!”. I boni bé totes han fet referència a la cançó de les llimones. El diccionari de n’Alcover, que sempre és el meu primer recurs, sols diu que és un diminutiu de mostatxo i que en plural, a Menorca, és “certa pasta fina que fan els sucrers”.

He remenat els llibres de cuina que tenim per casa i n’he fullejat un que es diu “Repostería Balear “ (és en castellà) editat el 1987 per una caixa (quan les caixes, a més d’estirar els doblers de la hipoteca, també es dedicaven a subvencionar l’edició de llibres). A la secció de “pastas secas” he trobat els mostatxins. Si qualcú en vol fer la prova, vet aquí la recepta per a quatre persones (la traducció és meva):

Ingredients:

- tres ous

- 200 g de farina

- 200 g de sucre

- oli d’oliva per untar

Preparació:

Es baten tots els ingredients fins que la pasta es pugui manejar bé. Després l’hem d’aplanar damunt una superfície plana enfarinoada i la tallam en forma de mostatxos. Ho col·locam damunt una llauna untada amb oli.

No diu res més, però se suposa que llavors ho hem de posar al forn...

A la introducció del llibre diu que a vegades la quantitat de farina falla perquè els ous ara es compren petits i les proporcions estan fetes amb ous del dia i “hermosos de tamaño”. De l’oli també en fa refrència: és forçós que sigui d’oliva encara que ens haguem de gratar sa butxaca. Ara, si es darrer mot diu butxaca,  voldrà dir que si algú s’anima a fer mostatxins acabarà amb un resultat decebedor, cosa que no voldria. Les àvies enteses, quan han sabut la recepta, m’han dit que segurament deuen sortir unes coques com a macs de fortes.

Aclarit ja el tema dels mostatxins, voldria tornar a la cançó. Tantes fruites inciten a fer suculents comentaris.

El codony és un fruit poc menjat perquè restreny molt. Per açò va molt bé pels qui tenen diarrea, que és el mateix que anar d’esquèndil o de cagarel·la. Per curiositat, cagarel·la també és un bon retgiró (que fins i tot pot fer perdre el delit), i un codony també pot ser una persona curta d'enteniment. La cançó ralla dels codonyets... he sentit altres versions que en aquest fragment canten “codonyat”, que seria la confitura de codony (mal anomenada  “membrillo”).

Rem és la manera que tenim a Menorca d’anomenar el raïm. I com que fins ara he anat mig figa mig rem , ja no vaig de peres (no estic per a bromes ni per a intervenir de manera inconvenient). Si una persona no vol peres amb una altra és que no vol tenir-hi tractes o baralles per por de sortir perjudicat. I tal vegada els hauríem de posar ses peres a quatre...

Per acabar, si qualcú creu que no se’n recordarà de totes aquestes expressions li haurem de dir: menja panses (o coes de pansa), i hi pensaràs.