Demble

Segurament, per influència del castellà, hem adoptat la paraula “cavalcata” per referir-nos a la desfilada que es fa quan vénen els Tres Reis. L’expressió catalana correcte seria cavalcada o cavalgada. Tots aquests mots provenen del primitiu “cavall” i a Menorca, on som terra de cavalls per excel·lència, ja tenim formada una paraula que és boni bé pròpia: qualcada (o colcada). És evident que ens resulta malsonant dir la qualcada dels Reis, però per lògica seria la manera més normal de dir-ho.

Encara que a certs àmbits de la nostra vida se’ns pressiona per emprar una o altra llengua, encara no s’obliga a ningú a emprar determinades paraules a l’hora de rallar. Per açò que cadascú empri l’expressió que més li agradi (açò sí, hauria de ser a consciència), sigui “cavalgata”, cavalcada o qualcada. En qualsevol cas, ningú dubtarà que ens toca viure una època en què  “qualcam enrera”, és a dir, que esteim en mala situació econòmica.

Però, maldament vivim i patim aquesta crisi, dins els tractors dels Reis, ben enramats amb fulles de palmera,  encara s’hi veia una caterna de paquets.

Embolicats de diferents colors, uns més grossos, d’altres més petits, tots ben col·locats dins el remolc; certament és una bona feina la que fan els patges que voluntàriament organitzen l’arribada dels mags. Per cert, caterna ve de la paraula original caterva, que significa multitud de coses o nombre excessiu de persones o animals. Es veu que la major dificultat de pronunciar caterva és el que provoca el canvi a la forma caterna, (que no és altra cosa que el resultat de canviar el final amb una terminació més coneguda i familiar, presa de mots com caverna, eterna, llanterna o cisterna). Pareix que també hi ha gent que ho pronuncia catefa per la proximitat dels sons de la v i la f.

Dins un paquet d’aquests tan polits n’hi devia haver un que anava a nom meu i me va arribar una hora després del discurs del Rei Blanc. Era un calendari.

L’editorial Arrela ja fa uns anys que edita aquests calendaris llargaruts, amb els nombres un davall l’altre i dedicats a un tema. Si l’any passat cada mes feia referència a unes fites històriques de Menorca, aquest nou du inscrit al primer full la proposta del 2014: “Enguany: paraules en perill d’extinció”. La intenció és fer un repàs de diferents mots que noltros, com a parlants, no som capaços d’usar amb normalitat. No ho feim amb mala intenció, segurament no les empram per desconeixement, perquè no ha funcionat la transmissió d’una generació a una altra o, simplement, perquè hi ha hagut un canvi en la societat i en les condicions de vida. És segur que des de l’escola es pot fer una tasca de recuperació, però açò no basta: les coses no s’assimilen si no són útils. I si el conjunt de parlants no ho empram...

El mes de gener del calendari fa esment del mot demble, i aporta les següents accepcions: 1. Manera d’obrar en relació a un fi. Ex: Si segueixen amb aquest demble, d’aquí a poc temps ho hauran aconseguit. 2. Manera d’esser d’una persona o d’una cosa. Ex: Avui estic de bon demble.

És una paraula polida, aquest demble, però poc coneguda i manco emprada. (He sentit algunes persones que pronuncien remble). I, com a paraula, forma part d’unes expressions que es poden aplicar a moltes situacions. Agafar es demble de fer una cosa seria agafar es costum o avesar-se a fer tal cosa. Si l’alumnat agafàs es demble d’estudiar, per exemple, aniria molt bé per treure bones notes a l’escola! Prendre bon demble vol dir anar per bon camí, o agafar bons hàbits i maneres d'obrar.

Segurament expressions que ens sonen més i que serien similars a aquestes són les formades amb la paraula rumbo (que és un castellanisme introduït en tost de rumb, que és correcte però que no empram). Quan qualcú va a rumbo vol dir que va bé, que obra així com correspon. I qui dur mal rumbo és que va en mala direcció i obra de manera incorrecta.

Originàriament, demble és el pas lleuger d'una bístia, a manera de trot curt. Per açò dur un bon demble voldrà dir que una bístia va a bon pas. No és difícil imaginar que el caminar dels ases, cavalls i mules un dia es comparàs amb els camins que prenem les persones i, així, el significat va agafar connotacions diferents a l’original

Pens que si tinguéssim per costum prendre es demble a ses persones (aprenguéssim a tractar-les i a conèixer-les) el món aniria molt millor.  

Els Reis, per mala sort, també van dur una altra jornada de vaga del sector educatiu. Pareix que el conflicte entre professionals i administració de bon començament ja va prendre un mal demble.