A la biorxa

En el temps en què vivim i, sobretot arran de la crisi, som moltes les persones que ens queixam de les desgràcies que patim i de les coses que ens van malament. Emperò si miram la situació a nivell mundial, ens adonam que encara són majoria les persones que s’ho passen més malament que nosaltres. Si ens comparam amb la gent que malviu arreu del món, tal vegada podem considerar la nostra desgràcia més lleu i, fins i tot, ens podem sentir afortunats.

A terra de cecs, es guenyo és rei, diu un refrany, fent referència a aquesta situació.

A Menorca no solem emprar “cec”, sinó que hem adaptat el mot del castellà i deim cego. I d’aquí surt el joc de paraules amb egua (que pronunciam ego), per fer la broma: “en Joan ha tornat s’ego!”...

I si rallam de cegos, farem avant amb un parell d’expressions que ens sonaran molt antigues per les paraules o situacions referides. La primera se solia emprar quan s’emfatitzava el desig que succeís el que una altra persona deia: ell que ho véssim, va dir es cego (seria equivalent al “tant de bo!”, o al manllevat “ojalá!”); la segona tindria més a veure amb la gent que actualment no rep cap retribució i no pot fer front a les despeses més necessàries: no tenir un dobler per fer cantar un cego.

I si val més ser guenyo que cec, seguirem amb aquesta paraula. Guenyo vol dir que té els ulls girats (la paraula tècnica és estrabisme) i sembla ser que el seu origen és italià guegno (que també donaria nom a paraules emparentades en castellà, com “guiño” o  “guiñar”).

Dins el nostre vocabulari, trobarem una paraula sinònima  a guenyo que és guerxo. I si el mot ja té el mateix significat, d’ell surt l’expressió mirar a la guerxa, que encara accentua més el fet de mirar a la torta. Aquesta darrera locució es fa extensiva a altres situacions quan llevam el fet de mirar: a la guerxa vol dir a la torta. Així, si un “se’n va a la guerxa” voldrà dir que “se’n va de tort de tort”. O si un jugador fa un xut per fer un gol, la pilota pot anar ben dirigida o se’n pot anar a la guerxa. Però, encara que aquesta manera de dir les coses era pròpia de la nostra terra, crec que la majoria, quan volem indicar que cosa va a la torta, ens sona més dir a la biorxa.

I, què hi farem, tornam anar a parar allà mateix, amb l’expressió mirar a la biorxa ens referim altra vegada a l’estrabisme. Encara que, per fortuna, trobarem una altra accepció del mot, i és que fer les coses a la biorxa també és fer-les de qualsevol manera, sense mirament o comsevulla (que seria una altra paraula parenta de l’onsevulla i del quesvulla). Per curiositat biorxa pareix que ve de l’arrel germànica dwerh, que no sé pronunciar, però que significa oblic, que fa biaix.

A una vetlada de glosat, un improvisador presumia de fer les cançons més polides i ben fetes, certament era un glosador que destacava; açò sí, era una mica baixet i el seu contrincant li va amollar aquesta:

Per dur rima i acudit

sa glosa fa de bastaix,

i jo mir de dalt a baix

per no perdre es sentit,

però és que tu ets tant petit

que em fas mirar de biaix.

Quan una cosa fa biaix és que també se’n va un poc a la torta, i concretament, és que se desvia de l’angle recte. És el que passa moltes vegades a escola, a l’hora de tecnologia, quan hem de tallar un tros de llenya amb una serra de mà: si no tenim prou manya la peça serrada fa un biaix que fa por… De biaix surten les paraules embiaixiar i embiaixat i, combinat amb altres mots, tenim xerrar de biaix, que és desviar el tema de la conversa, i treure biaixos, que voldria dir treure profit de diverses maneres.

Ja és veu que tot està relacionat, una cosa guerxa també té el sentit de fer biaix, d’estar desviada o, per afegir-hi més pedreny, de fer garsesa (que prové de la mateixa arrel que guerxo). Aquesta darrera paraula, garsesa, s’aplica especialment a la fusta i, com en els altres casos, significa que se desvia de la línia recta: “aquesta porta a pres garsesa” o “aquest regle fa garsesa” eren frases ben normals temps enrere.

A la guerxa o fer garsesa,

a la biorxa o fer biaix...

Sa llengua és com un calaix

que està ben ple de saviesa.

I la darrera, per indicar que una persona mira de través o és guerxa, podem dir que mira a s'hort i a sa vinya.