Gec

- Passa’m es sau!- va dir aquell home ja major. No perquè fes fred (dins aquella sala no en feia gens de fredor), sinó perquè l’havia deixat penjat a una cadira i s’havia assegut a una altra. Un amic seu, més jove, va fer un petit somrís quan va sentir la paraula “sau”. Certament aquesta paraula se’n va pel camí del desús. Ara o són jaquetes o abrics i, tal vegada, qualque caçadora o americana.          

Si no vaig errat, el sau només l’empram a Menorca, però, tanmateix, la paraula prové del castellà “sayo” (són moltes persones que pel temps que fa ara encara recorren al refrany castellà: “hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo”). Es veu que  de “sayo” en vam fer “sao” (llevar aquesta “i” intervocàlica és una pràctica habitual a Menorca) i llavors vam baratar la “o” per la “u” (a la nostra terra també pronunciam “u” la majoria de les “o” àtones). I ja tenim el nostre sau…

No només hem adoptat i adaptat el sau, sinó que fins i tot l’empram per construir les nostres dites. Si qualcú es posa dins es sau d'En Foguet, vol dir que s’encastella dins una idea fixa i no la vol deixar de cap manera, no escolta a ningú. Així mateix, si coneixem aquella persona que sempre braveja i es pensa que no hi ha ningú com ella, li podem dir irònicament: dins es teu sau no n'hi ha d'altre…

La paraula sau va coexistir amb l’autèntica catalana que és gec (o, com diuen a altres bandes, jac). Un temps va estar de moda una cançó que ma mare solia cantar mentre cuinava. No sé si és tradicional o es va introduir i popularitzar a través de la nova cançó catalana (no ho he acabat d’aclarir, ni amb l’internet!. Si qualcú en sap la neta...):

   

Jo tenc un gec,

cataclic, cataclec

que és de vellut,

cataclic, catacluc

i encara el dec,

cataclic, cataclec

per açò no el duc,

cataclic, catacluc.

A Ferreries gec i dec no rimen (el gec és en e oberta i el dec en e neutra), per açò, per fer-ho rimar, ma mare cantava en maonès (allà sí que rimen les dues paraules). El gec, com el sau, és la peça de vestir que cobreix el tors i va posada damunt del guardapits o de la camisa. Segons sembla, antigament el gec era curt, arribava només a la cintura; de més cap aquí, és un poc més llarg i arriba fins les cuixes.

I com són les coses, el gec ens arriba de l’àrab xakk que vol dir “cota de malla”, que no és més que aquell vestit que duien els guerrers medievals i que hem vist a les pel·lícules de castells. Es la vesta que cobreix tot el cos i està folrada de làmines de metall. De fet la cota és una paraula que s’emprava també a Menorca i seria sinònim de túnica. A la nostra illa, la cota també era la sotana que es posaven els escolanets i si un seminarista retia la seva carrera de capellà, allò era tirar sa cota.

D'una cota de mu mare

me faré una escòfia blanca

per posar-me ben polida

quant ell vengui de sa tanca.

Aquesta cota que esmenta la cançoneta o era una espècie de brusa blanca o formava part de la roba interior femenina. I l’escòfia (que és com pronunciaven còfia els nostres avantpassats) és aquella peça de tela lleugera que es posaven les dones i els infantons per cobrir el cap. A la nostra terra també tenim la paraula cambuix amb un significat similar i, perdre es cambuix i deixar el cap descobert devia ser una cosa prou grossa, perquè l’evolució de tal expressió vol dir perdre el seny. Per altra banda, que dues dones es treguin es cambuix és que se barallen fortament (curiosament cambuix també vé de l’àrab: cambux és el vel que duen les dones)

De cota surt cotilla, encara que a ca nostra ens entri a través del castellà (el diminutiu “illa” no ens és propi). La cotilla és aquella espècie de faixa amb la qual les dones s'estrenyen el cos per deixar ben dibuixada la corba de pits i ventre. Aquesta peça pot resultar bastant incòmode… ja ho diu en Tanoca d’Es Migjorn (paròdia de Don Juan Tenorio):

No és ver, nas de flaó,

que si damunt aquesta illa,

et llevassis sa cotilla

estaries molt millor?

Mira sa lluna com brilla

i mos dóna bona claror.

Si tornam al gec, també pot prendre el significat de tupada, encara que aquí solem emprar expressions a l’estil: “li va envelar un bon geco”. I, a veure si qualque fuster ho ha sentit mai, un gec també és una garlopa...

Per cert l’expressió castellana del “sayo”, en té una similar menorquina que ja vam comentar fa temps: en es mes d’abril, no te llevis un fil.