Borratxoro

Es pot aprendre a glosar o és un do amb què es neix? Aquest és un debat que sempre sol sortir entre la gent interessada i també entre els propis glosadors. I no ho aclarim mai… Personalment, crec que es pot aprendre a glosar, però que hi ha persones que tindran unes habilitats i capacitats que faran que els surti més fàcilment i componguin uns versos més ajustats, polits i amb més fluïdesa. És evident que la pràctica, la constància i la dedicació faran que el procés millori. Però açò no és un fet exclusiu de la glosa, pens que és comú a qualsevol activitat: sigui fer un esport, sigui fer un treball manual o sigui cuinar o estudiar.  

A Es Mercadal fa unes setmanes que va començar un curset per aprendre a glosar. Som un parell d’improvisadors que ens trobam amb set o vuit aprenents i procuram transmetre el nostre coneixement. És una experiència prou enriquidora tant pels aprenents com pels mestres.

El fet que el curset es faixi al poble vesí, va condicionar que en una sessió sortís la muntanya del Toro per fer una glosa. I quines paraules hi ha que hi rimin? Moro, lloro, “coro”...

- Borratxoro!- vaig dir de sobte, i tothom me va mirar com si acabàs d’inventar-me la paraula.

La gent que fa el curset ve de diferents poblacions menorquines i vaig comprovar que cada indret té la seva pròpia manera de referir-se a aquestes retxes inintel·ligibles i embullades fetes involuntàriament o sense habilitat. He trobat molt curiós que la majoria de paraules que he arreplegat de llavonces encà no surten a cap diccionari… El nostre borratxoro no surt aumon, al google ho deriva cap a borratxo. I possiblement tengui qualque relació, una persona borratxa sol tenir uns moviments descompensats i imprevisibles com les retxes a les que ens referim.

Però és que matarot (a Ferreries es deia matarot a una dona malgarbada), borigot, rebomboro, burrotlo i burrot tampoc no apareixen enlloc (per aquest motiu no sé si escric aquestes paraules correctament). Les que sí surten i possiblement donen peu a la formació d’algun dels mots anteriors són: gargot, burot, escarabat i borinot.

La relació de borinot (que ve de borinar) amb el significat comentat sembla evident. Si borinam quan volem escriure qualque lletra, el traç surt bastant a la biorxa. Però, quan empram la paraula borinot, la majoria dels casos, és per referir-nos a aquell insecte que fa tanta renou amb les ales. Diuen que quan ens visita un borinot de panxa blanca és senyal de bons averanys, però els negres duen desgràcia. Un borinot també és un fillet borinel·lo, que xerra molt i es fica per tot i, igualment, és un moviment intens, un esvalot. I, a banda d’aquests significats, també tenim el joc popular des borinot.

Entre l’escarabat i les línies mal fetes no sé quina relació hi podem trobar, a no ser que si feim una tatxadura prou notable la puguem comparar amb la negror de l’insecte.  Perquè els escarabats més coneguts són foscos, com l’escarabat candeler (aquell que té una banya) o el boller (aquell que fa bolles d’excrement). Ara que també hi ha espècies d’aquests animalons que són d’un altre color, com l’escarabat de sang o de Sant Joan (de color vermellós, i que diuen que, en tirar-li una saliva damunt, treu sang) o l’escarabat d’Ave-Maria (d’un color grogós, i que s’amaga quan entra la fosca, o sia, quan feien el toc d'Ave-Maria). L’escarabat del qual desconec el color és aquell que es va trobar per primera vegada al nostre terme, el nom científic del qual duu el llinatge de Ferreries. Encara hi ha altres espècies d’escarabats (pelut, meler, de bassa o estany), però també existeix aquella gent que diu escarabat quan vol dir que una persona és insinificant o diu escarabatell (o escarabotell) per refeir-se a infants petits o gent molt menuda.

Si el borinot té el seu joc, l’escarabat surt a la cançó del joc de la puça:

“Escarabat bum-bum,

oli, oli, oli, oli,

escarabat bum-bum

posa oli en es llum”

( “oli, oli en es llum”)

Però l’escarabat guanya el borinot en expressions i refranys. Si una persona està molt endidalada, o sigui, que no sap com sortir-se’n d’un embolic, en podem dir que sembla un escarabat dins estopa (s’estopa és aquell “fregalll” bast que un temps empraven els mecànics i que s’obté del pentinat del lli o cànem). I en una època com l’actual que vivim en circumstàncies anormals i ens enginyam com podem per arribar a final de mes, és molt vàlida l’expressió en temps de delobí, ets escarabats neden.

Si del verb borinar deriva el nom borinot, amb l’escarabat passa al revés ja que del nom surt el verb escarabatajar que vol dir barallar-se

Per cert la glosa que va sortir amb les rimes del Toro va ser aquesta:

Una glosa escrita té

que feim qualque borratxoro,

i en cantar només surt bé

si ho repetim com un lloro,

que glosar és més mal de fer

que pujar peu coix al Toro.