Salar

Males basques! - me va amollar l’avi d’en Pere quan li explicava què era açò de xerrar salat…

La paraula basca té un primer significat original d’angoixa i de malestar espiritual. Però si empram el mot en plural, basques, feim referència a aquella sensació d’ofec, d’excés de calor i suor freda. Particularment, tenc tendència a tenir la tensió sanguínia un poc baixa, i aquesta sensació calorosa tan desagradable m’agafa moltes vegades quan tenc una davallada de sang. A vegades, fins i tot, he tombat de mal de cor pel mareig produït i, normalment, tot el procés ve acompanyat d’unes ganes intenses de vomitar. Deu ser per açò que tenir basques és tenir ganes de gitar, encara que, a Menorca, més que basques, sempre solem tenir oi. No veig la relació de les “males basques” amb la gitera, perquè senzillament aquesta expressió seria equivalent a dir “es darrers pensaments”, però cosa hi deu haver… Qui sap si massa vegades aquests “darrers pensaments” solen fer oi.

Oi antigament volia dir odi. I es veu que vam assimilar tenir aquestes nàusees amb l’odi que pot treure una persona. Així mateix, oi!, era una exclamació per indicar un dolor agut: “tot són ois” era igual que dir ara “tot són gemecs”. Actualment encara n’hi ha que quan ens conten, veim o vivim  una situació desagradable feim anar un “oi” ben agre. Per altre banda, a “Ses tres paraules de la reina”, en Pere, el protagonista,  troba en diferents moments de la rondalla un ou de dragó, un ganxet de fil de ferro i un “bon llevat de bou”, i cada vegada crida els seus germans amb un “ois” plens d’alegria::

- Oi, oi, oi! Al·lotets, aturau-vos! Oi, quina cosa més polida! Som rics per sa vida! Veniu!

Xerrar salat o emprar l’article salat ha estat notícia darrerament perquè diuen que a IB3 l’empraran per fer els informatius. És curiós com som les persones, segons per a què cercam elements que ens fan ser iguals i anar junts, i segons per a què altre en trobam que ens fan ser diferents i anar separats.

El xerrar salat és emprar els articles sa i es (i els seus plurals). Aquesta és una de les peculiaritats de la manera de xerrar de les illes, però no és exclusiva. A una zona de Girona també empren aquests articles i diuen que fa temps estava molt estès per la Cataluya Vella. Per altra banda, a Menorca mateix, tenim un bon caramull de paraules en què no empram el salat: l’avi, l’amo, la mare de Déu, el dimoni, l’infern, el cel, l’univers, el món, són les dues, jugar a la puça… A vegades el fet d’usar els dos articles ens permet diferenciar conceptes que pronunciats sonen igual: sa mà, la mar; es bisbe, el bisbe; es camp (de futbol), el camp… I no hauríem de caure a l’extrem de perdre aquesta característica. És com ho comenta un glosador de cas pensat, guanyador de la darrere edició del concurs Josep Vivó:

Així idò, res no s’imposa.

Tant escrit, com si és xerrat,

literari o bé salat,

cap article no fa nosa.

Si d’ambdós un en disposa

tindrà més varietat.

He llegit que l’origen de la denominació de salat prové de la comparació de les dues formes femenines “sa” i “la”. Males basques! No hi havia pensat mai en açò! Però com que ser salat vol dir tenir gràcia i agudesa, perfectament també podria ser per aquesta causa, per la gràcia natural que tenim en parlar així.

De fet, salat és que conté sal. I la sal, a més de ser la substància blanca que posam a l’aliment, també és allò que dóna agudesa o gràcia a les paraules, al gest o a la manera d'obrar. Emperò, encara és més (i aquest significat ens vindria molt bé en aquest món), la sal és allò que preserva de la corrupció. Segurament la política necessita molta sal...

Un temps se salaven els aliments perquè no es fessin malbé. Encara record veure posar els ossos i la xulla del porc dins una aufàbia amb sal; ara es fan poques porquejades i el menjar, més tost, es congela en comptes de salar-lo. Emperò, per ventura encara trobam al mercat el bacallà salat o les pinxes.

Pinxa és una paraula menorquina derivada de l’anglès; és un peix, una arengada. Però aquesta manera de presentar-se dins cubells amb els peixos tan col·locats i atapeïts li ha atorgat també el significat de persona molt magre; així mateix, estar com a pinxes és estar molt estrets dins un espai normalment petit i jugar a estrènyer pinxes consistia en ajuntar-nos estretament uns quants per espassar-nos el fred.

De temes per fer gloses n’hi a per pa i per sal (en gran abundància). A un glosador li van demanar que fes una glosa sobre la proposta del govern de fer per la tele els esport i el temps en l’article salat. I com que les gloses bones són aquelles que tenen sal, aquesta fou la resposta:

S’article és necessitat

i es seu ús mos condiciona,

ara sa tele mos dóna

es temps i s’esport salat,

i així es cel està tapat

i anit juga es Barcelona.

Al verb salar també n’hi ha que l’empren amb el significat de deixar d’assistir o deixar de fer. A vegades podem salar una reunió, o una visita, o es pot salar un partit de futbol, o anar d’excursió. El que voldria més d’un alumne és qualque dia salar l’escola i estic segur que moltes vegades fer-ho, prou que els hi fa hontes!