Sa Corema

I després dels disflessats ve sa Corema...

A moltes de les nostres cases ja hi deu haver penjat a un lloc ben visible s’àvia (o sa vella) Corema amb els set peus que llevarem cada setmana fins arribar a Pasco. Segurament aquest joc de restar peus i setmanes agrada més als petits; en l’adolescència ja no ens interessen tant aquestes coses; d’adults, ens pot fer més o manco gràcia i qualque any la penjam; i quan ja arribam a una avançada edat ho complim com un costum que s’ha fet sempre. En qualsevol cas, pens que es segueix de forma notable aquesta tradició.

D’ençà un temps, he notat que a les escoletes s’ensenya aquest rodolí que sovint es canta amb una senzilla tonada:

S'Àvia Corema, peu petit,
caga enterra i pixa as llit!

Ignor si aquests versos són actuals o de fa estona, però tant és. Si són antics molt bé per la recuperació, si són d’ara molt bé per la innovació: els costums, les dites, les cançons populars... qualque dia s’han d’introduir.

Però en el que voldria fer referència és a la manera com pronunciam aquí (comú a tota Menorca i les Illes) les paraules Corema i Pasco. I he volgut escriure-les així, com els modismes que empram,  per contrastar-les amb les formes normativitzades de Quaresma i Pasqua. No voldria fer comparacions amb altres realitats més materials, però és evident que les persones volem i ens agrada estalviar. A qui no li fa hontes tenir un bon raconet? I ara, en temps de crisi, aquest estalvi, a més de ser desitjable, és necessari. Quan l’estalvi es trasllada a la manera de xerrar, en principi i des de sempre, s’han eliminat sons per escurçar i facilitar la comunicació. Així, el diftong “ua” (quan no és tònic) es converteix en un únic so vocàlic: “u” a Menorca i “o” a Mallorca (segurament per la “importància” de l’illa major ho escrivim amb “o”). I d’exemples, a més d’aquests, n’hi ha a betzef: aigo, gonyar, coranta, llengo, colcar, Cincogema, goitar,... (lògicament, quan el diftong es fa fort, el “ua” torna a la nostra pronúncia: aquari, guany, quatre, llenguatge, qualca, cinquanta, guaiten).

Que Quaresma perdi la “s” per fer-se Corema no té més lògica que la facilitat de pronunciar la paraula. Igual que Cincogema ha perdut la de Cinquagesma.

Més modernament, l’estalvi també ha passat a la llengua escrita fins arribar a l’exageració (que també pot ser útil) en els missatges de mòbil i Messenger: hla cm stas?... A kina hra kdam?... K vndras s fnal?... B ido Kdam axi... Bss!

I tornant a sa Corema, ja hem rallat dels set peus, però aquesta àvia té altres característiques. Sol dur les esgrelles (graelles), el setrí (setrill), el bacallà... (a vegades només estan representades dues d’aquestes coses) que fan referència a la prohibició de certs menjars. També sol dur un rosari  que li dóna el caràcter religiós. I té una cara arrugada i deformada que es deu a la poca gràcia que fa a la gent passar un temps indesitjable.

I és que ser una corema és ser una dona vella i lletja...